Quedem?

Diuen que som una societat dividida i que ens reconciliaran. Asseguren que hi ha famílies barallades i amistats trencades. Afirmen que, si tenim diferents ideologies, estem abocats a odiar-nos. Creuen que ens han de salvar... de pensar diferent. Però tot això demostra que no ens coneixen, a nosaltres. Fa anys que som amics i això no és el més important. El millor de tot és que estem d’acord en les coses essencials de la vida i som capaços de parlar de les divergències. I de riure, riure molt. Ara fa temps que no ens trobem i ja en tinc ganes. Han estat mesos complicats que veiem i vivim de manera diferent però us conec, sé qui sou i com sou. La resta no m’interessa.

No em cal saber qui voteu ni us incomodaré demanant-vos opinions que no vulgueu expressar. No necessito explicacions. Si me les doneu, us prometo que m’esforçaré per entendre-les i posar-me al vostre lloc. Sé que fareu el mateix. Perquè no estem d’acord en tot, ni ara ni mai. I si això no ha estat un problema abans, no veig per què ha de ser-ho ara. Si ho heu passat malament, si us heu sentit al marge, si d’alguna manera he contribuït, encara que sigui indirectament, que tingueu aquesta sensació, em sap greu. Ha estat completament involuntari, fruit de la passió del moment. Això de la divisió i dels trencaments irreconciliables no va, no pot anar amb la nostra relació. Perquè això nostre no va de papers ni de fronteres. Nosaltres ens estimem per sobre de les ideologies i sobrevolant la política. Compartim valors i principis. Condemnem la violència i la mentida. Assaborim les estones de tertúlia, les abraçades familiars, les rialles amb amics, els petons de parella, els viatges compartits, els caragols amb allioli i aquella olor intensa de l’herba mullada. Per això, no em calen urnes ni explicacions. Tan sols vull que ens veiem i parlem de tot i de res, com sempre. Només faltaria que la política marqués les relacions familiars i afectives. Demostrem als qui diuen que estem dividits i ens volen reconciliar que no ens calen paternalismes, que nosaltres ens cuidem sols perquè sabem ser-hi en tot i per a tot. També en el que ens diferencia. Això és, precisament, el que ens ha fet créixer junts i separats. Diguin el que diguin, passi el que passi, quedem?