Parlem d'amor

D’amor no se’n parla, fa vergonya. Ironies de la vida, no ens fa res tractar l’odi, la violència o la corrupció però amb l’amor som pudorosos. Parlar-ne és gairebé un acte de rebel·lia i ella, que voldria ser tres voltes rebel, avui escriu sobre l’amor. Per fer-ho, s’ha de referir a ell, puntal de la seua vida des de fa més de dues dècades. És prop d’acomiadar-ne una, de dècada, però ella només veu el que comença, el que tenen per davant, el camí que passejaran junts, improvisant. L’organització no els caracteritza, es deixen sorprendre. Hi ha però, una excepció: el rentavaixelles. Allà les forquilles han d’estar amb les forquilles i les tasses amb les tasses. El primer dia que ella va combinar un plat pla amb un de fons va quedar clar que aquest gran invent seria cosa d’ell. I ara ja no cal parlar-ho, com tantes altres coses que funcionen per inèrcia fins que ella decideix que ja n’hi ha prou de rutina i es planta disposada a estripar-ho tot. Amb els anys i amb ell, ha guanyat paciència, cap meravella perquè d’on no n’hi ha, no en pot rajar. A ell se li ha encomanat també una mica del geni d’ella però res de l’altre món. Cadascú és com és i ells són com la nit i el dia. No creuen en meitats que encaixen ni mitges taronges. Fora tòpics: s’estimen perquè volen. I punt. Per això ella vol regalar-li paraules que mai no oblidi, sabent i tot que no les recordarà, com les lletres de les cançons que només taral·leja perquè no se’n sap ni una. Ell es reconeixerà en el que diu, sabrà que parla d’ell i d’això que han construït sense adonar-se’n. Vivint l’avui i improvisant el demà fins que deixa de ser futur i és ara. Ara precisament és quan ella vol dir-li que enlloc es veu millor que als seus ulls, que el necessita i se sent necessària, que no té millor amic ni millor amant ni millor persona preferida al món. I que, tot i haver entès que no hi ha res perfecte, seguirà intentant que això seu s’assembli a la perfecció farcida de defectes. Perquè ell la fa millor només sent-hi, perquè l’admira fins i tot quan deixa de fer-ho, perquè vol estar amb ell encara que l’engegui, perquè l’estima també quan ho nega. Això li diria si parlessin d’amor. De l’amor d’ells, del seu, mai del nostre. Que parlar del nostre amor ens fa vergonya.