Són bojos aquests rourencs!

Any 2018 després de Crist. Tot el territori català està intervingut…Tot? No! Una aldea poblada per irreductibles rourenques i rourencs resisteix encara a l’invasor. La nostra Gàl·lia, la capital de la República Digital Catalana, està en algun lloc entre la platja de Lleida i la frontera de Tabàrnia. El seu CDR la situa entre Vilassar d’Urgell i Sant Fruitós de la Segarra i ha entrat trepitjant fort a les xarxes socials. L’ajuntament, amb Josep Orni al capdavant, és el segon de Catalunya amb més seguidors a Twitter. I no és estrany perquè Sant Esteve de les Roures és el paradís. Té costa i pistes d’esquí, quatre hospitals, tres orquestres i una escolania, ambaixades i cases regionals, aeroport i companyia d’aviació, universitat i entitats associatives i culturals, NASA i central nuclear...fins i tot exèrcit! És el poble més ric, divers i pròsper de tots els que es fan i es desfan. Els seus recursos són il·limitats. Però, per il·limitat, el sentit de l’humor dels qui se’l senten seu o hi busquen aixopluc a cop de tuit. Té un poder d’atracció tan gran que hi ha escriptors que han demanat anar-hi a signar per Sant Jordi i advocats de prestigi que han assistit a la final de la Copa del Rei en nom de la seua penya barcelonista. Sant Esteve de les Roures és el nostre miratge, el nostre refugi. Hi anem a respirar i a riure sabent però, que el món ideal l’abandonem tan aviat com travessem la imaginària rotonda de sortida del poble on tot val. Segons la Guàrdia Civil, la nostra Gàl·lia va ser escenari de diversos actes violents a l’entorn de l’1 d’octubre de 2017. D’aquí surt la seua fama. De fet, diu la benemèrita que, en aquest presumpte municipi, un presumpte manifestant va agredir, presumptament, un presumpte agent que era a terra. Les presumpcions les poso jo perquè, a l’informe oficial, no hi eren. Tot es donava per fet però era tan real com que no hi va haver referèndum. Ves per on, un relat malintencionat ha servit per mostrar l’enginy i la capacitat d’autocrítica d’un país que fa de la ironia una arma invencible. I rient, rient, les veritats destrossen els arguments repressius.

Vist el que hem vist, si Sant Esteve de les Roures no existís, hauríem d’inventar-lo. Afortunadament, ho han fet per nosaltres i per Tutatis!