Dret de rectificació

No sé si com tothom però una de les coses que persegueixo a la vida –els ho he confessat algun cop– és la coherència. Treballo per construir-me un criteri propi que no respongui a mantres institucionalitzats ni mandats tàcits ni pronunciaments per conveniència. No obstant això, ella, la coherència, és sempre més ràpida i m’obliga, ens obliga a seguir corrent per atrapar-la. A propòsit dels ja famosos tuits i articles del 131è president de la Generalitat, m’he fet la pregunta de si jo passaria completament immaculada un examen d’honestedat, bonhomia –bondonia en el meu cas– i coherència. La resposta és que no ho sé. Vostès sí? Estan segurs de no haver-se equivocat mai o de no haver estat injustos amb opinions i valoracions? Afortunadament, les experiències viscudes ens fan evolucionar i el que ahir trobàvem encertat i natural, avui ens resulta una bestiesa sense cap substància. Tenim dret a aprendre i a canviar o modelar la nostra opinió. Només faltaria! En tot cas, és tan cert que pocs superarien amb èxit un examen sota una lupa d’augment com que, en alguns moments, Quim Torra ha estat més que desafortunat en diversos escrits. No comparteixo amb ell ni generalitzacions ni menyspreus ni apreciacions discriminatòries. No m’agraden gens. Tampoc és de rebut, però, que el que un ha escrit en el passat li vagi caient periòdicament a sobre fora de context. I menys, un cop expressades unes, més que necessàries, disculpes. Si són sinceres, si hi ha una evolució de pensament, el temps i el càrrec que assumeix ho demostraran. Tots –i m’incloc– voldríem presidents i alts càrrecs rentats amb lleixiu, sense cap màcula. Això, però, significaria que no tenen passat. Està clar que hi ha fets que difícilment es poden perdonar però les paraules mereixen, almenys, el dret de rectificació o un marge de temps i de confiança. Més encara quan un mateix no està lliure de pecat. Abans d’amenaçar o invalidar el nou president, que tothom miri cap a casa per si té el pis prou net i per si les lliçons que dóna també se les aplica. De moment, em disculpo per totes les vegades que m’he equivocat i per les que m’equivocaré. Qui se sàpiga perfecte sense antecedents d’errors ni d’incoherències, que llenci la primera pedra. Per si de cas, no seré jo.