'Titolitis' aguda

S’infla el currículum al mateix ritme que baixen els nivells d’ètica. Són els primers símptomes de la titolitis, una malaltia que s’està encomanant ràpidament entre la classe política. Quan se’n diagnostica un cas, en surten tres més. Estem, de fet, prop de l’epidèmia. La febre dels títols arriba a extrems: se’n llueixen de falsos o inexistents i, fins i tot, es posen en dubte els reals. No vull ser alarmista, però la cosa no pinta bé i pot acabar en un sentiment ciutadà d’engany massiu. De moment, ja hem entrat en la desconfiança o, com a mínim, en la sensació que estem en mans de gent que no té cap respecte per nosaltres i és capaç de mentir sense avergonyir-se’n. Màsters, doctorats i postgraus que són, com a molt, cursets. Títols comprats per uns quants centenars o milers d’euros. Paraules grandiloqüents definint competències que no es tenen. Molt em temo que ni sabem ni sabrem fins on arriba la magnitud de la tragèdia. El problema és que així hi perdem tots. Per començar, propiciant generalitzacions, donant per fet que si ho fa una, ho fan totes, amb el que això comporta de desprestigi per a les nostres universitats i de frustració per a les persones que hi confien dipositant-hi el seu esforç i els seus diners.

La finalitat de cursar estudis no pot ser treure’n només un paper. Cal absorbir coneixements, fer contactes, establir relacions, guanyar disciplina. I tot això serveix a la vida i a la feina. Menystenir les nostres universitats, els nostres centres educatius és un dels pitjors errors en què podem caure. I ens hi estan abocant algunes de les persones que haurien de contribuir a incrementar-ne el nivell! Però aquesta titolitis aguda ens ha de deixar alguna lliçó positiva. Per exemple, que tenir un títol no és garantia de res, que els aprenentatges s’han de saber utilitzar, que una llicenciatura no ens fa ni més ni menys que ningú i que el treball és l’eina que hauria de servir per accedir a qualsevol lloc. Ni els diners ni els amics ni els carnets. Anem amb compte amb la titolitis que és traïdora i costa eradicar-la. Els únics antídots comprovats per combatre-la són, ara per ara, la veritat, la prudència i l’esforç. I aquests medicaments no cal mantenir-los fora de l’abast de les criatures. Ans al contrari.