Afectada i desafecta

Clamem unitat

i sentiu partidisme. Clamem transparència i sentiu estratègia. Clamem justícia social i, directament, no ens sentiu. Senyores i senyors polítics, hem de parlar. Si l’afecció és, segons el diccionari, “Inclinació, amor, afecte, envers algú”, està clar que la desafecció és el contrari. Com que no és un terme gaire quotidià, l’hem acabat associant directament a la política. Per tant, la desafecció l’entenem ja com una davallada de l’afecte envers la política. Al cap i a la fi, desamor, que no s’ha de confondre amb falta d’interès. No sóc de les que afirmen que no els interessa la política, ben al contrari. Crec fermament que ens ha d’interessar per força, que en depenen massa coses com per deixar-la de banda. Ara bé, començo a comprendre i noto que a sentir la desafecció. Més que cap a la política, cap als polítics i les estratègies que, massa vegades, passen per sobre de les persones. I això, senyors i senyores, no ens ho podem permetre. El poble mana. En vosaltres deleguem l’execució confiant que sou capaços d’assumir que les nostres necessitats van per davant dels vostres interessos. Som madurs per entendre que no es complirà immediatament tot el que desitgem, però tampoc estem disposats a tolerar que ens tingueu per convidats de pedra en la vostra lluita per mantenir o accedir a un poder que és provisional, no vitalici i que nosaltres concedim o retirem. I no va tan sols de procés, una altra paraula com desafecció, que ja no s’entén en un context que no sigui polític. Si estem cada cop més desafectes és perquè ni ens parleu clar ni ens escolteu. Les sigles que us han emparat fins ara estan malferides per la corrupció i les lluites internes. Deixeu-vos estar de noms i de colors i concentreu-vos en el que és bo per a les persones. Decidiu per justícia, no per enfonsar l’adversari i prendre-li vots sense importar-vos si deixeu persones a l’atur o sense casa. Recordeu que tot el que puja, tard o d’hora baixa si no continueu empenyent. Com que no ens podem donar un temps ni interrompre temporalment la convivència, ho hem de solucionar. Us haureu d’esforçar per tornar-nos a enamorar, per demostrar-nos que la desafecció ha estat només una crisi. I ja sabem que el millor de les crisis són les reconciliacions.