Ai, Carmela!

La Carmen diu que es posa negra, la pobra. No perquè el cinema no rep les ajudes que necessita ni perquè hi ha retrocessos en drets col·lectius ni per la retallada de les llibertats, no. La Carmen es posa negra perquè diu que als catalans ens donen diners que no ens fan falta i perquè creu que no lliga per culpa de les feministes. Ai, Carmela, quanta preocupació! Carmen Maura ja no està al borde, ja li ha arribat l’atac de nervis. El problema per a ella és que ha estat en el pitjor moment. Per què? Doncs, per exemple, perquè quan diu això: “Cada vez que veo que para conquistar a los catalanes les están dando dinero, me pone negra. Porque precisamente no es la comunidad que más lo necesita”, oblida que a la pel·lícula que promociona i per la qual l’entrevisten hi col·labora TV3, la de los catalanes. I també que el que demanem no són diners, sinó la llibertat que ens mereixem i ni això ens donen. De fet, els espanyols ens conquereixen votant perquè ens tornin a aplicar el 155 i dedicant-nos paraules carinyoses com “colpistes” o “terroristes”. Aguantar això sí que valdria tots els euros del món. Potser la presumpta “musa de la Transición”, com la defineix l’autor de l’entrevista, hauria d’informar-se una mica més abans de parlar. Perquè la Carmen no es queda aquí i demostra encara més que l’evolució no l’ha afectada gens ni mica. En plena era de revolta feminista, ella troba que les dones ens hem de relaxar, que en tenim prou amb no haver de demanar permís al marit per comprar-nos una nevera i que, amb tanta reivindicació, “vamos a acojonar de tal manera al género masculino que no va a haber forma de ligar”. Ai, Carmela, quanta profunditat! La veritat és que la Carmen em deixa sense paraules... sense paraules que defineixin el nivell de les barbaritats que deixa anar sense que ningú li demani. I em sap greu veure com qui va ser un emblema de la modernitat es fa la graciosa pixant fora de test. Definitivament, la ignorància és atrevida. Diu també, la Carmen: “No sé por qué, pero me doy cuenta de que todo el mundo me tiene mucho cariño.” Doncs em sap greu, però, todo el mundo ya no, Carmen. Ara mateix, el títol de la pel·lícula que promociones i que, en part, paguem els catalans, et va que ni pintat: Gente que viene y bah.