A base d'hòsties

Reflexionar sobre els abusos sexuals i la pederàstia. El mateix concepte m’esgarrifa. Es reflexiona sobre allò que genera dubtes o diversitat d’opinions. I no és el cas o no hauria de ser-ho. Després de segles sense assumir responsabilitats, l’Església celebra una cimera per entonar mea culpas buits. Tard i malament. Era l’oportunitat d’actuar per combatre tota actitud contrària al tan catòlic amor al pròxim. I ha de ser així vingui de qui vingui, encara més si arriba del predicador. Cal contundència i calen fets. La tebiesa en les reaccions denota tolerància i no, en aquest tema, no és acceptable res més que la denúncia i la condemna sense pal·liatius. Bàsicament perquè un sol abús pot ensorrar la vida d’una persona. I, de vida, només en tenim una. Amargar la d’algú no és un mal moment com va dir, cobrint-se de glòria, l’arquebisbe de Tarragona. En aquest cas, és un delicte independentment de qui en sigui l’autor. No em val que s’estudïi la reforma del secret pontifici ni que es faci una crida a denunciar. Això s’hauria de donar per fet! Les autoritats eclesiàstiques intenten minimitzar una conducta delictiva d’abast mundial. Encara pitjor: ho sabien o en tenien sospites i mai havien fet res per aturar-ho. D’això se’n diu encobriment. Les religions propugnen la bondat, l’ajut al desvalgut i la protecció dels febles. I l’església catòlica ha treballat molt en l’ensenyament d’infants i joves. L’actitud passiva amb els abusos destrueix tota mínima confiança i provoca generalitzacions segurament injustes. Vaig rebre formació religiosa sense fanatismes. Em van ensenyar valors que anaven més enllà dels àngels i els dimonis. Però ara, cada dia que passa sóc més lluny d’una església que no pot ser part de la meua vida. Me’n sento una expulsada convençuda i sí, he reflexionat. L’Església castiga amb penitències els fidels que cometen actes presumptament impurs però protegeix els capellans abusadors... qui ho pot entendre? Ens van dir que, confessant els pecats, estàvem perdonats i preparats per combregar. En aquell temps, el meu pecat més gran era alguna mala resposta o una mentida de criatura. Com a adulta, ja fa temps que tinc clar que les coses no poden solucionar-se a base d’hòsties, encara que siguin consagrades.