Ella

Per començar, ella perquè, amb ella, tot comença. És confiança i control. És detectiu d’emocions i diagnostica un malestar al fons dels meus ulls. És la que m’anima a lluitar pels somnis i els menysprea quan s’esvaeixen convencent-me que, en realitat, no valien la pena. Ella llegeix aquest i tots els meus articles. S’empassa els meus programes encara que no li agradin. I mai es desfà en lloances ni canta virtuts de franc. Només alguna de tant en tant si la reclamo. Riu sense reserves i s’enrabia sense contenció. Ella és la que portava el paquet de mocadors al principi de la pel·lícula sabent que ploraríem plegades abans i tot de fer-ho. I és la que treu importància a les llàgrimes que, com a mi, li llisquen sense voler per ràbia, per indignació, per pena o per empatia. Però, quan tocaria plorar de debò, és la que aguanta i troba el costat positiu, la que estira endavant. I jo amb ella. Em va ensenyar que els límits són tan lluny com vulgui i encara ho pensa. Fins i tot quan ni jo mateixa crec en mi, hi és ella. Mira fixament als ulls i critica a la cara amb una tendresa dura. És elàstica i inflexible. Quan em lamento, em recorda que sóc valenta. Quan no veig llum, les encén totes i espera que les trobi. Si dubto, m’empeny. Si callo, m’estira les paraules. Ella ho ha de saber tot i tot ho troba. Fins i tot el que desconeix ja s’ho pensava. I el que no sent, no ha passat. Té caràcter i és tossuda. Les seues mans fermes van agafar les meues durant anys per demostrar-me que podia arribar a tot arreu en autobús. I pujava on calgués per trobar les fulles de morera que alimentessin els meus cucs de seda. Ella és capaç del que vulgui. M’ha deixat volar però mai em perd de vista. Amb un missatge en tenim prou i amb mil emoticones de petons. Diu que no té por si nota el meu temor encara que ella estigui terroritzada. I l’entenc perquè ara li robaria el dolor per evitar que patís, me’l quedaria jo. Ella lluita contra tot, tot ho guanya, tot ho supera. I pretén fer-ho sola però mai lliurarà cap batalla en solitari. On calgui ser, hi serem. Peti qui peti, passi el que passi. Fins i tot quan ella no ens vulgui, ens tindrà. A ella, li dic mare. I és i serà per sempre la dona de la meua vida. La de cada 8 de març, la de cada dia.