Llibirtit písils prilífics

Ni peixos pacífics ni presos polítics ni exiliats. Ni tan sols amb la i: “prisis pilítics” com deia l’enginyós hashtag del FAQS. És tan difícil parlar amb la presumpta correcció que exigeix selectivament la Junta Electoral que avui, per titular aquest article, he optat pels pèsols prolífics per als quals demanava llibertat en verd –perquè el groc tampoc no sembla bé– un tal Ferran Roca autodeclarant-se dislèxic i daltònic, per si de cas. I, complicada que és una, també he adoptat la i del FAQS per dissimular una mica, no fos cas. Però ja no es tracta només d’anar amb compte, van sense frens. Sí, ens roben, ens roben fins i tot les paraules i ens imposen els silencis. Al segle XXI i en una democràcia suposadament consolidada, es coarta i es limita la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa fins a extrems que ratllen el ridícul. Per si no n’hi havia prou marcant com han de parlar els periodistes dels mitjans públics, per si era poc prohibir-los dir presos polítics o expressar-se en termes d’exili, ara també ens volen prendre la ironia i el sentit de l’humor denunciant un hashtag, denunciant l’enginy. Ara bé, a l’altra banda, es pot parlar de colpistes i nazis. Fins i tot està permès que l’església catòlica entri tranquil·lament en campanya recomanant a tothom que no voti formacions que defensin l’avortament o l’eutanàsia. Aquí la Junta Electoral calla perquè això no deu ser partidista. Per tot plegat, #JoAcuso. Acuso de recórrer a la força per no tenir arguments sòlids. Acuso de coartar drets i llibertats emparant-se en una justícia injusta. Acuso d’anar canviant les regles del joc quan la partida està en marxa per decidir el guanyador. Si Miquel Martí i Pol, un dels millors poetes d’aquesta terra, encara fos aquí, podria reescriure perfectament els seus versos dels anys 70: “Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l’aire”. Però clar, no els agradaria, com no els van agradar els clavells i no suporten L’Estaca. En aquesta línia, no em puc estar de fer una cita dels autors del Passi-ho bé, que tan malament es van prendre, una veritat més de les que cantava La Trinca: “Ai la censura, ai la censura! Valga’m Déu quanta incultura!”