Alcalde Pueyo

Il·lustríssim alcalde de Lleida, senyor Pueyo o Miquel... perquè estic d’acord amb el que deia a la investidura: cal simplificar protocols per acostar-se als ciutadans. No obstant això, mantindré les formes per respecte institucional i també personal. No sé si li passa però a mi, cada canvi d’any em costa mesos de rectificar xifres. Som animals de costums i els que escrivim notícies tenim, a més, frases base tossudes de variar. Més quan, en aquesta ciutat, els relleus a l’alcaldia van cars. Per això, m’entreno: alcalde de Lleida, Miquel Pueyo. A la memòria el guardo com a diputat, director de Política Lingüística, delegat de la Generalitat o director de la càtedra de Periodisme i Comunicació. Té un historial destacat però si alguna cosa diria que el distingeix és ser un home de pau. De manera que el títol ara li escau més que mai: paer en cap. I arriba a ser-ho arrossegat per una marca, ERC, però també amb una promesa que s’adiu al que conec de vostè: l’honestedat. Cal incorporar-la al diccionari polític i desterrar-ne d’altres a nivell de llenguatge i de conducta. Però alerta, anem tard i no, no podem esperar 100 dies a decidir. Sospito que l’aterratge a l’Ajuntament compta amb turbulències com crec que el seu equip provocarà sotracs. Venim d’una Paeria tradicionalment personalista i no sembla que el seu govern tingui intenció de continuïtat. D’entrada, els acords arriben de manera natural, sense artificis. I, de sortida, l’alcalde parla fa temps del repartiment de responsabilitats, de conciliació familiar i no sé si també hortícola o literària, perquè és conegut que treballa o treballava un hort i que les lletres el marquen. Però ull, que la realitat s’escriu més en prosa que en vers i les necessitats no tenen horaris. M’agrada que sigui un lletraferit, ho confesso. Com que valori l’orgull de liderar la Paeria més femenina: 13 dones s’asseuen a les 27 cadires del ple, prop de la majoria absoluta. Però no en tenim prou. Només una formació representada té una dona com a cap de llista. Cert que hi ha indicis que les números 2 manaran molt però, per què a la rereguarda? Treballem per veure una paera en cap, alcalde Pueyo, i per seguir sota el sol de la infantesa, el que, com va recordar citant Camus, allunya ressentiments.