Una vida trepidant

He presenciat uns quants assassinats i he participat en les consegüents investigacions desplaçant-me a la zona de Vitòria, al Montsec, a la Vall Fosca passant per Balaguer i Lleida i he remenat pels racons de la Paeria. Es farien creus de la quantitat de sang que s’ha vessat a l’ajuntament! Sempre hem trobat els autors dels crims perquè m’he envoltat dels millors: l’inspector Kraken i el sergent Rull. Hem fet algun pas fals i hi ha hagut raonaments erronis que, segons com, ens hauríem estalviat si m’haguessin escoltat. Però ja saben com en són de tossuts aquests policies! Ara vetllo les desventures d’un xaval que amaga una valuosa obra d’art. El pobre està ben turmentat i no m’estranya: estava –i jo amb ell– a l’explosió d’un museu novaiorquès i ha patit pèrdues irreparables. No sé pas com acabarà però hi seré per esbrinar-ho. Tot això m’ha passat en dues setmanes. Sí, la meua vida és trepidant, no ho negaré. És perquè tinc ganes de dedicar hores a viure històries que no veig més que a la pròpia imaginació. En temps de sèries televisives de plataformes variades, encara n’hi ha prou amb paraules per experimentar emocions. No tinc cap dubte que llegir ens fa lliures, crítics i feliços. No hi ha avorriment ni soledat mentre hi hagi un llibre imprès o electrònic. Per circumstàncies, he sucumbit a la temptació de la segona opció. No es pensin que va ser fàcil perquè em sentia culpable d’alta traïció. Però em redimeixo combinant-lo amb el plaer de subjectar un totxo de pàgines, sentir l’olor del paper i triar el punt correcte per a les interrupcions. Ara estic immersa en novel·la negra però no faig fàstics a gairebé res. Començar un llibre implica un compromís. Per això em costa una barbaritat deixar-los a mitges i dono a qualsevol història mil oportunitats de conquerir-me. De tota manera, el pitjor i, a la vegada, el millor sentiment com a lectora, és la sensació d’orfandat que deixa acabar un llibre que m’ha entusiasmat. És la falsa certesa que cap altre m’omplirà tant. I, per sort, sempre n’hi ha més gràcies a les ments creatives, privilegiades i, en alguns casos, malaltisses, que ajunten lletres amb sentit. Gràcies escriptores i escriptors, que visquin les lletres! Dit això, si em disculpen, els deixo. He de llegir.