La Diada és d'arreu!

Tinc samarreta vermella, groga –canari i fluorescent–, corall... he fet la via, la ve baixa, l’onada... m’emocionen Els Segadors, El cant de la senyera, L’emigrant, L’estaca... I, malgrat tot, enguany renuncio a la samarreta i a l’enèsima performance de la Diada. No, no he perdut ni un bri d’indignació per l’empresonament o l’exili de persones per unes idees. Tampoc, tampoc he renunciat a il·lusions ni esperances. Sí, sí que crec que és la força del poble la que ens ha de dur a Itaca o allà on sigui. Però necessito proves i condicions. Per començar, em calen discursos clars i, si hi ha cops de timó, que s’admetin sense embuts per explicar motius i assumir conseqüències. Demano als polítics que donin exemple de la pinya que ens reclamen als ciutadans. Si ens mullem, mullem-nos tots coneixent l’evolució de la tempesta. I mullem-nos arreu perquè celebro que la Diada a Lleida hagi comptat amb un acte institucional unitari –per fi, sempre hauria d’haver estat així!– però per què dos dies abans? Per centrar-ho tot a Barcelona quan és la Diada Nacional de Catalunya? Ja ho hem fet massa i no entenc per quin motiu hem de mobilitzar-nos sempre en la mateixa direcció. M’agradaria que l’esperit de la Diada tornés a envair la meua ciutat la jornada de l’11

de setembre. Que ressonessin les reivindicacions al Roser i els assistents entressin al claustre per picar quatre patates. Que no calgués pujar a un autocar per manifestar-se i ens apleguéssim a la Seu Vella. Que escoltéssim al pont llevadís les preguntes dels petits i les explicacions dels grans sobre cada símbol. Que passegéssim pels nostres carrers recomptant les senyeres i les estelades dels balcons com a termòmetre de la motivació. Sí que hi ha Marxa de Torxes i ofrenes de col·lectius i entitats però per què l’acte principal, el que ha afegit enguany el component importantíssim de la unitat, ha tingut lloc un dilluns al vespre que no era, ni tan sols, la vigília? No pensem els actes per a les autoritats, pensem-los per a la ciutadania. I no, no cauré en la trampa d’alguns: i tant que la Diada és de tots! És dels que estimem Catalunya i en reivindiquem la història. Per això, omplim de llibertat el país! Si volen, amb el casc o la samarreta. Del color que decidim tots i arreu.