...Que truquen de matinada?

Què volen aquesta gent? A finals de setembre de 2017 utilitzava l’inici de la pregunta que va escriure Lluís Serrahima i canta Maria del Mar Bonet per titular l’article que ocupava aquest espai. Em servia per descriure’ls el meu astorament per l’entrada de la Guàrdia Civil en mitjans de comunicació, la incautació de cartells i la recerca rabiosa i infructuosa de paperetes i urnes, unes armes que s’han demostrat enormement perilloses. Estàvem a les portes de l’1-O, el dia que va esclatar tot. Dos anys després, malauradament menys sorpresa i més avesada a veure segons què, acabo la pregunta: què volen aquesta gent que truquen de matinada? Què volen aquesta gent que esbotza portes de llars familiars amb criatures dins per trobar-hi el que podria venir a ser un element presumptament precursor d’una possible bomba? Tan condicional i tan eufemisme fan pensar que allà no hi havia res de res. Tenen a casa una olla exprès? Ja la poden amagar. Alguna llauna de benzina? Atenció, criminals! Amoníac? Ui, ui, ui. Riuríem si no fos que aquestes persones no estan detingudes en condicional, estan privades de llibertat i acusades de terrorisme en present d’indicatiu! Hem vist tantes actuacions fonamentades en l’odi visceral que ara ja tot fa pudor. Massa pudor. Al foc anticatalà, els mitjans de la capital de l’estat hi van afegint llenya cremant pel camí la presumpció d’innocència, el secret de sumari, el rigor, la professionalitat i, fins i tot, l’educació amb un llenguatge agressiu i alliçonador. Com els polítics irresponsables que parlen a la lleugera de goma–2 i equiparen independentisme amb ETA. Algú compensarà els detinguts o els demanarà perdó pel calvari viscut si surten sense càrrecs o absolts? Algú dimitirà o assumirà responsabilitats? No, és clar que no. Hi ha barra lliure contra Catalunya. Definitivament, l’octubre ja és aquí. Ha arribat abans d’hora i ens l’han entaforat armats fins a les dents per advertir-nos que, si pensàvem reaccionar a la sentència del judici del Procés, ja podem vigilar. Un cop més, no entenen res. Estàvem endormiscats i ens han despertat. Havíem interioritzat la ràbia i torna a aflorar. Pretenent anul·lar-nos, ens han activat. La tardor, efectivament, serà calenta. I no només pel canvi climàtic.