Ens prenen per rucs

Decepció, indignació i por. Som molts i de molts colors els que vam anar a dormir diumenge amb aquests sentiments. Les eleccions generals II, el remake, han allargat la sensació d’estafa que vam començar a experimentar quan els senyors i senyores diputats i diputades electes van marxar de vacances deixant el Congreso empantanegat. Vacances pagades, això sí, sense haver fet la feina. Provem-ho nosaltres! Un cop descansadets, tornen i ens diuen que repetim, que no s’havia votat bé, que a veure si n’aprenem. Es veu que el senyor president en funcions no dormiria tranquil tenint, en un govern de coalició, persones de la confiança del podemita Pablo Iglesias. Ara, però, Pedro Sánchez deu tenir el son més pesat i ja s’abracen i es prometen amor etern. Pesat del tot si aconsegueix agafar-lo havent obert de bat a bat les portes del Congreso, amb piscolabis de benvinguda, a la ultradreta que venia galopant per Europa. De fet, si hi ha algú a la sala que creia que repetir eleccions era una bona tàctica, que aixequi la mà! I nosaltres no som ningú, ja em perdonaran. Els especialistes, els grans estrategs, són Pedro Sánchez i l’inefable Iván Redondo, tan esmentat aquests dies i no precisament per a bé. El primer, però, diria que ja ha canviat d’opinió. Ho expressava la seua cara quan va sortir a saludar, o més aviat a esbroncar, una militància que li indicava el camí. Gran metàfora: no escolten ni els seus. De fet, els molesten. Que segones parts mai són bones ho aplicàvem al cinema, però està clar que funciona en política. Ho demostren els 52 representants que ha aconseguit un partit feixista, xenòfob i homòfob que, a més, ha fet campanya tranquil·lament, sense respostes ni als debats. Temor de sortir escaldats? Que li demanin a Albert Rivera si ha funcionat això de normalitzar Vox. Perquè és el que ha passat. I em temo que amb aquest gran error haurà de lidiar Espanya durant molts anys. Qui vol quedar-se a veure-ho? Encara més, qui vol quedar-se a patir-ho, a ser el sac dels cops? Tenint en compte que l’única cosa que han restablert a casa seua és el feixisme, de debò poden predicar que restabliran la convivència amb Catalunya? Creuen que el problema és d’ordre públic, però el problema real és que ens prenen per rucs. I no ho som.