Una d'extraterrestres

E.T. torna a casa per Nadal. El reben els fills d’Elliot –Henry Thomas– amb el mateix crit d’espant que van fer ell i sa germana –Drew Barrymore– quan van descobrir, el 1982, aquell extraterrestre que es colava a la seua llar i als nostres cors. Ara, Elliot i E.T. es retroben amb una abraçada a l’alçada de l’amistat eterna que van establir mentre els miràvem a la gran pantalla amb els ulls entelats. Amb E.T., no només vam perdre la por als éssers d’altres planetes, directament desitjàvem la felicitat de conviure amb un bitxo lleig de mans enormes, potes curtes i un cap tan gros com el seu cor. Quin fart de plorar quan emmalaltia i quan, finalment, marxava seguint la direcció d’aquell dit il·luminat mentre grunyia mi casa. Se n’anava per no tornar o això pensàvem. 37 anys després, reapareix a l’anunci d’una companyia nord-americana especialitzada en televisió per cable, internet i telefonia que, en 4 minuts, ens transporta dolçament als temps d’infantesa. Quin encert que Elliot i E.T. tornin a estar junts i quina sort que l’extraterrestre elevi de nou les bicicletes pedalant davant la lluna. Sí, això que llegeixen és nostàlgia de la bona. De quan els somnis no tenien res a veure amb la realitat, ni falta que feia. De quan volia obrir la porta a bèsties de l’espai exterior mentre cantava, fil per randa, els temes del grup de moda. Ja que estem de confessions, ho admeto: era molt fan de Parchís. De qui si no? Nens i nenes més o menys de la meua edat, referents comuns, coreografies i aventures... uns mites! Impossible comptar les hores que vaig passar cantant i ballant mentre sonava ‘Querido Walt Disney’ o ‘Arriba, abajo’ imaginant, en secret, que formava part d’aquella banda que, a diferència de mi, no tenia vergonya de res. Llàstima que el que semblava la colla més divertida del món mundial fos, en realitat, un cas d’explotació infantil farcit d’ombres que no aclareixen ni els llums de neó que van enfocar la canalla sense cap preparació. Ho podíem sospitar però la confirmació arriba amb ‘Parchís: El documental’ i les declaracions que van envoltar l’estrena. Res, hi ha fantasies que no suporten el pas del temps. I humans que demostren que, segons com, més valdria confiar en alguns extraterrestres. Recordin: sed buenos.