200 dies i 1 pressupost

Fa 200 dies que van canviar els aires a la Paeria. Són el doble dels que marca la cortesia política per fer valoracions i, tenint en compte els anys que ha passat Lleida sense variacions cromàtiques, és comprensible que ampliem marges. Ara, però, amb el primer pressupost de l’era Pueyo aprovat, s’obre la veda. De moment, hem vist un govern tripartit que ha d’acabar d’ajustar les frontisses que uneixen les tres formacions que el componen. Hi ha divergències i contradiccions però també respecte per no trepitjar ulls de poll. Hi ha il·lusió i formes que han canviat. Perquè les maneres són importants, sí, però ja toca acabar amb el costum d’escudar-se en el passat i avançar en el present. Ens diuen que no hi ha diners. És més, que hi ha un gran deute. Ho sabíem i ens en fem creus. Però també ens van dir que no apujarien impostos i haurem de pagar més mentre augmenta la despesa en càrrecs polítics: més dedicacions exclusives i més tinents d’alcalde. El cartipàs s’adequa a les necessitats dels grups de govern –que canvien criteris manifestats en el passat– i a les elevades aspiracions salarials d’un nou gerent que es converteix en la persona més ben pagada de l’ajuntament: 90.000 euros bruts anuals després de gairebé duplicar el complement específic. Que no dic jo que no mereixi un bon sou aquest senyor però, clar, a ulls nostres, si no hi ha fons, no n’hi ha per a ningú. També reconec els mèrits dels directors de l’Auditori, l’Escorxador i el Morera, santa paciència la d’aquest últim. Passaran a ser funcionaris –la majoria ja ho són– assumint una rebaixa salarial. I no per retallar càrrecs sinó per alliberar places que ocuparan altres. Ara bé, és cert que tenim aquesta informació perquè s’han fet passes en transparència i estic segura que se’n faran més. Perquè caduquen les llicències per donar llargues i cal respondre a tot i amb sinceritat. Amb la mateixa que, els confesso, no sé si m’importa que la Paeria aporti diners si serveixen per desbloquejar, d’una vegada per totes, l’eliminació de barracons a l’Escola de Pinyana. Diu l’alcalde Pueyo que el del 2020 és un pressupost per sembrar futur. Ell que fa o feia hort sap que el que se sembra no creix sol. Requereix cura i destriar les males herbes. Toca seguir regant.