Pues molt bé, pues adiós

De vegades, voldria tenir l’esquena més ampla per posar fre a l’autoexigència i, en lloc de rellegir deu mil vegades aquest article, ser capaç de revisar-lo només un miler de cops. Reconec que l’excés en la recerca de la perfecció pot ser un problema. No obstant això, com diem a casa, totes les masses piquen i entre això meu i la despreocupació absoluta hi ha d’haver un terme mitjà. Volen dir que tot un fiscal de l’Audiència Nacional no hauria d’anar més preparat a un judici? Miguel Ángel Carballo, interrogant Josep Lluís Trapero, s’està cobrint de glòria i mai millor dit en dies de temporal amb nom de dona. En poques hores, dues relliscades sonades que, imagino, deuen haver fet pujar els colors a molts juristes que es treballen els casos i no els afronten amb idees preconcebudes i preguntes tendencioses. L’advocada del major ha hagut d’aclarir al senyor fiscal que la frase “el dia 1 d’octubre s’ha de celebrar el referèndum” no implica una obligació, que l’ha traduïda malament. I el mateix Trapero ha explicat a Carballo que “ja tenim pistes” no és una rialla seguida d’una afirmació. Que ja en català no és l’onomatopeia del riure, és un adverbi que es tradueix en castellà com a ya. De fet, en català escrit, riem “ha, ha, ha” i no pas “ja, ja, ja”. Per molt que li convingui al fiscal per articular la seua teoria conspiratòria, la realitat atropella les errades, també les intencionades. Perquè, traduccions a banda, s’ha elaborat durant el judici un relat fictici per acusar Trapero i els Mossos de connivència amb el malvat govern independentista. Se li retreu al major que no va activar prou agents per aturar el referèndum de l’1-O, però és que no n’hi havia més! Pregunta: què li va dir el conseller Forn sobre el seu ascens a major? Resposta: en aquell moment, Forn no era conseller. S’ha preparat el judici, senyor Carballo? Perquè això d’anar provant sort a veure si n’encerta alguna és, com a mínim, sospitós d’ignorància, d’incompetència o de males intencions. I l’estoïcisme de Trapero dic jo que deu tenir un límit. M’atreveixo a afirmar que aquests dies deu tenir ganes de repetir una de les seues frases cèlebres però, aquest cop, aixecant-se ell mentre abandona un altre judici farsa: “Bueno, pues molt bé, pues adiós”.