Connecti.cat

400 programes. No sóc gaire de marcar fites laborals però formo part d’un equip divers i descarat que fa 400 tardes que informa, entreté, pateix, s’esforça i es diverteix. Som Connecti.cat i ens trobaran de dilluns a divendres, de set a vuit de la tarda, a una quarantena de televisions locals de La Xarxa que, amb semblances i diferències, aposten per un objectiu: servir-los. Som petits si ens comparen amb els grans mitjans però, ja ho saben, no tot és qüestió de mides. De fet, la vida és local. Està cosida amb el fil d’històries particulars que han de ser conegudes. I això fem els comunicadors de proximitat: acostar-los a mons que s’assemblen o són idèntics al seu. Perquè tota realitat mereix ser vista i compartida. Ara que m’he abocat a escombrar cap a casa, els explicaré que la nostra base és el directe i el moviment. Si passa en directe, passa a Connecti.cat, diem des del 2018, quan vam arrencar. Però ha arribat una pandèmia que ens ha obligat a reinventar-nos. Perquè no, no ens hem aturat ni davant aquest virus que ens té confinats. Ens armem amb mascaretes i guants, ens ruixem de gel hidroalcohòlic, cobrim els micròfons amb plàstics i estirem els suports per mantenir distàncies. Experimentem amb totes les aplicacions de videotrucades i amb formats que ens permetin treballar amb els equipaments de casa que, de tant en tant, demanen un respir. Al menjador, a la cuina, al despatx, a l’habitació, al balcó o a la terrassa, ens instal·lem on convingui per mantenir viva la flama de Connecti.cat. Estic convençuda que els mitjans de comunicació som essencials. És un dels conceptes que hem normalitzat amb la Covid-19, però no l’oblidem. Ho som sempre. I els locals, els de casa, necessitem encara més sentir l’escalf dels qui ens miren, ens escolten o ens llegeixen. Oberts a crítiques, naturalment, però també a reconeixements quan els mereixem. No hi ha fita més difícil que fer-ho cada dia millor. A això aspirem afegint, si cal, hores al rellotge i esquitxant el rigor de sensibilitat. Mirem de prop què passa perquè també ens passa. Som les seues veïnes i els seus veïns que, cada vespre, just abans dels aplaudiments, els duem de viatge per Catalunya sense moure’s de casa. Endavant, sense reserves. Les places són il·limitades.