Recomençar

Ni ens en sortirem, ni resistirem, ni tot anirà bé. Prou collonades! Ara que sembla que veiem una llumeta -efímera, diuen- al fons d’aquest túnel pandèmic, siguem honestos i reconeguem que no tot ha anat bé. Que sí, que potser hem estat estupends tancant-nos a casa però, admetem-ho, ho hem fet per al nostre propi benefici i, alguns, per evitar sancions. Toca recomençar malgrat tot carregant les noves pors a la motxilla de l’experiència. Deixem-nos estar de tòpics. Allò que cada crisi comporta una oportunitat només val per a alguns i ho sabem. Tenim l’obligació de recuperar els drets i les llibertats individuals i col·lectives que hem anat deixant en mans dels qui manen. Apaguem el comandament que ens teledirigeix i adoptem la responsabilitat que ens pertoca, sense excuses. Exigim informació veraç i transparent a uns dirigents que, de tant marcar-nos, ens han infantilitzat. Siguem adults i busquem respostes encara que no ens agradin, traguem el cap de sota l’ala i afrontem el que vingui. Perquè no ens n’hem sortit. La Covid-19 ha posat al descobert greus mancances en la gestió i el control de les residències, on ha faltat previsió i provisió. El que li hem fet a la nostra gent gran i als qui en tenen cura no ens ho hauríem de perdonar mai i no pot tornar a passar. La sanitat pública és la millor, sí, però també la més necessitada. Ha estat molt bé aplaudir però cal materialitzar ja els reconeixements, no amb premis que poc aporten, sinó amb recursos reals que permetin valorar i estabilitzar uns professionals que sempre -no només aquests mesos- estan a primera línia. Denunciem els que s’enriqueixen a costa nostra, els intolerants que, amb o sense virus, es treuen la careta -i la mascareta- amb aires d’impunitat. Fora reis que roben, policies que assassinen i polítics que fugen d’estudi. Contra l’homofòbia, la xenofòbia i el masclisme, educació i cultura sense límits. La humanitat que ens està quedant requereix que agafem les regnes més fort que mai. Tenim massa comiats pendents, massa abraçades pendents, massa lluites pendents com per desentendre’ns dels nostres deures. I de nova normalitat res. La normalitat no és nova ni vella. La normalitat és o no és.