L'amor és amor

Amor és amor. Em sembla absolutament genial per òbvia i per simple però, a la vegada, per profunda i complexa la frase que Lily Brik ha pintat sobre l’asfalt a l’avinguda de Blondel de Lleida. Queda enmig d’un pas de vianants, ara dels colors de la bandera irisada, i es fa visible quan l’asfalt assoleix altes temperatures, fet que garanteix que la llegirem sovint –si no sempre– durant l’estiu ponentí. Tot i la llarga llista de definicions d’amor que recull el diccionari, aquesta és l’única que val perquè hi ha maneres de fer-ho però, al cap i a la fi, estimar només és estimar. I mirin que fa segles que poetes i escriptors redacten línies i rimen versos. I mirin que la història de la humanitat no s’entén sense l’amor però no hi ha manera d’unificar criteris. Ni cal. Tots i totes volem i exigim que ens estimin com nosaltres estimem, segons el nostre concepte. Ho aconseguim? Mai. És impossible. Per tant, si no sabem ni definir-lo, com ens atrevim a posar límits i barreres a l’amor? Qui som per donar lliçons si, en aquest camp, no hi ha experts que valguin? I si cal penjar pancartes i banderes per proclamar la llibertat, doncs es fa fins que tothom ho entengui. I si cal trencar normes arcaiques i injustes, doncs es trenquen i s’encaren amb la realitat fins que, per vergonya o per decència, les lleis es renovin i s’actualitzin. Al poder judicial el trasbalsa qualsevol moviment però mai hem aconseguit canvis quedant-nos quiets. El Tribunal Suprem, en un afany de tombar el moviment independentista, ha inclòs en el seu inacabable historial de prohibicions qualsevol simbologia que no es consideri oficial. Només faltaria que féssim cas d’aquesta obsessió! La bandera LGTBI+ ha d’onejar en balcons i façanes d’edificis públics, ha de tenyir bancs i passos de vianants. És qui rebutja la diversitat sexual qui s’ha d’acostumar a acceptar-la, mai a la inversa. La falta d’amor ens fa infeliços, l’amor lliure proporciona felicitat. I no, defensar drets no és ofendre. Perquè l’amor és únic i és divers, és proper i és platònic. L’amor és lleuger i és intens, és fugaç i és etern. L’amor és profund i és físic, és fraternal i és romàntic. L’amor és amor i és de tots els colors. Només a les pel·lícules clàssiques s’estima en blanc i negre.