No és llei de vida

Se’ns mor la gent gran i no fem prou per evitar-ho. La Covid-19 assalta les residències amb una virulència esfereïdora. Al març a traïció, d’acord, però ara no podem acceptar de cap manera la sorpresa com a contesta ni com a excusa. Les lamentacions no abasten les dimensions monstruoses de la tragèdia que es viu al centre Fiella de Tremp. Com tampoc serveixen el silenci ni el traspàs de responsabilitats. Que algú s’expliqui com cal i assumeixi que el sistema no ha funcionat. I no només públicament, també davant la justícia. Dues vegades, dues, ha hagut de demanar informació la Fiscalia de Lleida per avaluar si es van complir els protocols de seguretat. Última resposta: s’estan recopilant les dades. I no s’ha actuat tard, diuen. Consellera, amb un retard de més de cinquanta morts s’ha arribat. Un preu caríssim. El degoteig de víctimes d’aquesta espera sinistra no té aturador i les administracions responsables semblen haver-se resignat a ser simples espectadores insensibles. Saber com i per què no retornarà a les famílies uns éssers estimats que han perdut sense ni acomiadar-se però invertir temps a esbrinar les causes serviria per mostrar respecte a la memòria d’aquestes persones i perquè la seua absència no fos endebades. Com digerim que es truqui a un familiar per informar-lo que millora l’estat d’un pacient que va morir fa dies? El més de mig centenar de víctimes tenia noms i cognoms, cares, circumstàncies i històries de vida. La mort els està convertint en números. És intolerable aquesta broma macabra! En quin moment hem començat a ser tan estúpids com per no valorar tot el que aporta la gent gran a la societat? Quan i per què els hem arraconat a l’abandonar-los a la seua sort? De quina manera el personal de les residències podrà tirar endavant després del que els està caient a sobre? Mentre ens adverteixen que el coronavirus en té prou amb una estona breu per passar d’un cos a l’altre, a Tremp es va trigar nou dies a intervenir. “És llei de vida” m’ha semblat sempre un mal consol per a qualsevol pèrdua. No és llei de vida oblidar la gent gran. No és llei de vida acceptar morts evitables. No és llei de vida que l’edat anul·li l’empatia. L’experiència és saviesa. Si no en tenim cura serem encara més ignorants.