Inoblidable

No me’n vull amagar: m’ha caigut una llàgrima amb l’inici de la vacunació contra la Covid-19. Qui ens havia de dir que una acció tan prosaica ens ompliria d’emocions! Quina dolça ironia la d’acabar esperançats l’any de la desesperança, oi? Tensos i desconcertats, avancem buscant la immunitat de ramat perquè ens hem adonat que la vida és col·lectiva. Depenem els uns dels altres i ens hem de revoltar per reclamar més sanitat i més ciència. Sort en tenim! Acostumada a ser la que veu sempre la llum sense ni mirar el túnel, el 2020 m’ha desquadrat. Posats a confessar i a revisar, tinc la sensació que, des del març, no he experimentat ni un instant de felicitat completa. Quan sembla que m’hi acosto, sento al pit un nus d’intranquil·litat que em recorda que no ens podem despistar, que no tot va bé i que podria empitjorar. Però convé treure lliçons d’això que mai hauríem volgut viure. Jo he confirmat qui són els i les imprescindibles i tinc claríssim quins petons enyoro i quins eren pur compromís. Trobo l’aire que respiro en persones que em permeten ser com soc sense judicis ni etiquetes que em semblen més inútils que mai. Com les lloances buides i els retrets injustos. La soledat és un estat d’ànim i la companyia no és física. Puc viure tancada però no vull i no em faria res submergir-me en una bona aglomeració lliure de virus. M’agrada la meua feina i el treball en equip, les reunions presencials, les pluges d’idees, els jocs de paraules i els acudits que trenquen silencis sense venir a tomb. D’aquest 2020, al cap i a la fi, n’he tret molts més aprenentatges que d’un any normal. O del que enteníem per normalitat. Ara sé que, no sent res, ens adaptem al que convingui. Tant, que després de dècades empassant-nos al cinema històries inversemblants, ens sobresaltem al sofà si els actors s’abracen i hem normalitzat conceptes que, en alguns casos, ni coneixíem: antigen, anticòs, PCR, hidroalcohòlic, confinament, mascareta, videotrucada i, és clar, coronavirus i Covid-19. Però també contacte estret i bombolla. I tot i que espero amb candeletes el moment de trencar-les, adoro les meues bombolles! Per això, encetaré amb empenta i ganes el 2021 i convertiré en inoblidable el 2020, que ha estat, definitivament, un any per oblidar.