'Sus labores'

Cada cop que havia d’omplir un formulari de l’escola se’m plantejava un dilema. Tenia clares les professions dels meus pares però mai trobava la descripció exacta de la feina de la mare. Resulta que l’opció correcta era Sus labores, que, de fet, ho deia al DNI. Ara estic orgullosa d’aquest dubte matiner perquè, sí, ella s’ocupava de casa. Per tant, no eren Sus labores, eren també les nostres. Però fins i tot les mateixes dones que s’hi dedicaven responien que no quan se’ls preguntava si treballaven. Mentrestant, es carregaven a l’espatlla la llar i la família. Sempre disponibles, batallant amb rebequeries infantils i drames adolescents, esborrant taques i fent lluir miralls, ideant esmorzars, dinars, berenars i sopars amb la seguretat que algú es queixaria. A punt per planxar ràpid l’única camisa pendent que, casualment, és justament la que es necessita. I el borrissol de la calefacció? Vaig descobrir-lo al començar a compartir pis i l’atribuïa al clima perquè, clar, a casa dels pares no l’havia vist mai.Ignorant de mi. Sincerament, no troben que la d’aquestes dones és la feina més dura del món? I no puc dir mal pagada perquè no es retribueix. Qui sap, potser si fossin els homes en massa els qui s’aboquessin a Sus labores ja s’hauria contemplat aquesta i tantes altres tasques que se’ns atorguen pel simple fet de ser dones. Se’ns suposa un plus de sensibilitat que segurament tenim però, si ens deixen manar, se’ns exigeix que imitem models erronis associats també erròniament a la masculinitat. Fora llàgrimes, sempre fredes i inflexibles. Per què si està demostrada la força de l’empatia i la proximitat? L’ONU dedica enguany el Dia de la Dona a les líders, per un futur igualitari al món de la Covid-19. Perquè, malauradament, la pandèmia ha suposat un retrocés dels ja malmesos drets femenins i un avenç de les violències que espanta. Les dones lluitem com a cuidadores de primera línia, infermeres, metgesses o investigadores. I són dones algunes de les líders mundials més exemplars demostrant habilitats eficaces per respondre a la crisi. La nostra experiència compta, la nostra perspectiva és necessària i les nostres habilitats són útils. I si totes i tots ens poséssim al servei del bé comú sense discriminacions? S’ho imaginen?