TRES VOLTES REBEL
De pecats i penitències
He tornat a sentir la picor de l’uniforme gris d’EGB, quan recitàvem oracions memoritzades sense raonar. I m’he trobat de nou asseguda als bancs de la capella esperant el torn de confessió, rumiant què dir per no quedar-me callada. Quin dels meus actes mereixia penitència? Sempre acabava amb el mateix: he parlat a classe, no he fet prou cas als pares, he dit una mentida... Quins pecats havíem de cometre si no sabíem gairebé res sobre res! He viatjat en el temps mirant Las niñas de Pilar Palomero, guanyadora de 4 Goyas. La Celia, d’11 anys, marcada socialment per ser filla de mare sola a l’Espanya del 1992, s’atreveix a demanar al capellà que fuma a l’altra banda del confessionari per què és pecat tenir fills sense estar casada. El dubte és una primera passa cap a la veu pròpia que les monges li neguen fins i tot al cor, obligant-la a fer playback. Però la Celia acaba cantant sense demanar permís. Així és, al cap i a la fi, com es canvia el món: trencant normes i silencis. I va fer-ho també Nevenka Fernández des d’un infern d’assetjament sexual i abusos de poder. Qui va ser regidora de Ponferrada rememora en una sèrie documental com va carregar-se de valor per denunciar públicament i judicialment, fa dues dècades, al llavors alcalde de la localitat, Ismael Álvarez. Amb 26 anys, va afrontar dos judicis: un als tribunals –amb un fiscal repugnant– i un altre al carrer perquè hi va haver manifestacions a favor de l’assetjador. Impossible obviar la senyora que crida a la càmera: “¡A mí no me acosa nadie si no me dejo!” La dignitat de Nevenka va guanyar el judici i li va salvar la vida. Però saben què és el pitjor? Que creiem que sí però no hem evolucionat gaire com a societat. Encara hi ha qui pensa que alguna cosa deu haver fet una dona violada o assassinada o maltractada. Potser ella mateixa busca quin error ha comès i es deixa anorrear sense forces ni remei. De la ficció a la realitat he navegat entorn del 8-M. I ja és irònic que les ficcions premiades als Goya competeixin amb la realitat dels comentaris masclistes i denigrants que es van colar a l’emissió per Facebook de la gala. Que si aquesta està més bona, que si l’altra sembla un “putón verbenero”... No, definitivament, no hem canviat tant ni hem canviat prou.