El president 'millenial'

Molt Honorable i millenial. Després de vuit mesos de buit, Pere Aragonès té l’honor de ser el president més jove de la Generalitat moderna. I dic honor perquè aquest, el de l’edat, és un dels sostres que convenia trencar. Farà 39 anys al novembre i pertany a una generació marcada per la frustració de la crisi econòmica. Es va dedicar a molts millenials el concepte “nini” –ni estudia ni treballa– mentre la resta invertien anys a formar-se per saltar obstacles i arrencar taps generacionals. Sembla clar que qui ha de regir les passes de Catalunya els propers 4 anys –si el deixen– va ser dels segons. La periodista de la Noguera Magda Gregori, autora de Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic, explica anècdotes que, al cap i a la fi, també defineixen les persones. Mentre altres xutaven pilotes, aquest noi de Pineda de Mar jugava a fundar partits polítics expedint carnets i tot. Una mestra va vaticinar que algun dia el votaria com a president de la Generalitat. Ara, la germana Antònia li haurà atorgat la confiança pensant, segurament, que és jove per al càrrec. Però diria que l’ha desitjat tota la vida. De fet, sembla que s’equivoquen els qui defineixen Aragonès com a deixeble de Junqueras perquè va ser ell qui es va fixar primer en el de Sant Vicenç dels Horts per impartir una conferència a les JERC. Ni casualitat ni improvisació. Tampoc els gestos de la presa de possessió van ser gratuïts. Volia marcar perfil amb un guió estudiadament trencador dintre d’uns límits. La gran polèmica ha estat la feminització dels Segadors en la veu de Magalí Sare. Els símbols no es toquen, diuen alguns. Ja em perdonaran però, sense infringir normes, les dones seguiríem encadenades a la cuina. A més, és cert: ara és l’hora segadores perquè al Govern hi ha, per primer cop, més conselleres que consellers. Quan arribi la presidenta, haurem ensorrat més sostres. De moment, faltarà veure si també s’obre el camí de la llibertat que ha marcat el poble de Catalunya. Caldrà creativitat i espontaneïtat que, de moment, no mostra el 132è president. Això sí, Aragonès ha promès feina reblant el jurament amb el cant de Ginestà: “Treballar els caps de setmana i no veure’t els feiners. Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.” Tant de bo!