No t'ho inventes

NO SÉ què hauria passat si la pandèmia m’hagués enganxat més jove, quan esbravar-se és una exigència.Potser seria una de les contagiades a Mallorca o ballaria en grup saltant-me les normes. O potser no. Entenc la imperiosa urgència de socialitzar i els convido a fer memòria per empatitzar amb un col·lectiu que necessita temps per saber-se vulnerable.

Als joves els calen explicacions que els impliquin, no pas que els criminalitzin. Ho provo amb un cas que he viscut de prop, no físicament –tot i que l’abraçaria– però del tot emocionalment perquè amb la Nausícaa hem compartit la que ha estat, diria, la pitjor època de la seua vida. És una jove periodista de Televisió de Girona –encantadora i eficient– que va tenir símptomes de Covid a principis d’abril de 2020. Tenia 24 anys. Va insistir a treballar confinada per no “ratllar-se” i, per tossuderia, somreia a la càmera. No volia la baixa però el cos va dir prou. Primer, 2 setmanes. “Me l’han allargat 15 dies però espero no gastar-los i tornar molt aviat!”, m’escrivia. Van ser 2 mesos d’aturada i, quan va tornar, donàvem per fet que estava recuperada. Feia els directes amb turbants, mocadors o barrets. Vam trigar a adonar-nos que el que semblava un canvi d’estil era la forma de cobrir les clapes d’una caiguda ingent de cabell. Com també que s’alçava amb dolors invalidants que, per força, deixaven petjada en l’estat d’ànim.

El patiment continuat i –aparentment– indefinit ha de ser esgotador i desesperant però en pocs moments li hem vist perdre l’empenta. De fet, el “com estàs?”, tants cops retòric, s’ha convertit en l’espurna per celebrar els dies que es troba bé. Quan no és així, dissimula amb un escuet “prou bé”. La Nausícaa va descobrir què li passava gràcies a trobar-se amb casos similars. Es diu Covid persistent i la pateix 1 de cada 10 diagnosticats de coronavirus.

Unes 70.000 persones a Catalunya han de defensar que no s’ho inventen, que aquest mal és real. Després d’un any caminant pel desert, la Covid persistent s’estudia i compta amb unitat específica pionera a l’Hospital Germans Trias i Pujol. La jove i lluitadora Nausícaa no està sola ni ho estarà perquè conèixer-la és estimar-la. La Covid no sap amb qui se les ha de veure perquè, per persistent, la Nausícaa!.