La rialla de Simone

Ha vençut els dimonis lluitant amb piruetes impossibles sobre la barra d’equilibris.

Tan bon punt ha tocat terra, Simone Biles ha tornat a somriure. L’han qualificada de covarda i d’histèrica, però ha demostrat una valentia enorme reconeixent els seus límits, prenent consciència de les pròpies necessitats, afrontant-les amb “el pes del món sobre les espatlles” i il·luminada per tots els focus.

Aquesta prodigiosa gimnasta nord-americana ens ha obert els ulls sense voler als Jocs Olímpics més estranys de la història. Ha renunciat als metalls per no perdre’s a si mateixa. Però no estem preparats per admirar el que considerem febleses.

Ens han educat per anar endavant sempre, per ser els i les millors o, com a mínim, per intentar-ho amb totes les forces. La societat valora els màrtirs, els qui competeixen lesionats, arriscant-se, vessant sang, arrossegant-se. S’aplaudeix l’esportista que s’hi juga el físic, però es condemnen o s’ignoren les lesions de la ment i de l’ànima. No s’entenen ni es verbalitzen. Al contrari, s’estigmatitzen i es fan cada cop més profundes fins que arriba el bloqueig. Amb Biles hem vist que, a voltes, no es pot i no passa res per dir-ho clar.

Cal deixar de reconèixer l’heroïcitat només en el dolor i en el sacrifici per identificar el coratge en la renúncia. N’hem d’aprendre per viure feliços. Amb 24 anys, una campiona ha admès que no se’n sent i que necessita trobar l’estabilitat al seu propi Olimp, lluny d’elogis i aplaudiments.

Com a resposta, va provar d’alliçonar-la i alliçonar-nos el mascle Djokovic: “Si vols ser el millor al teu esport has d’aprendre a fer front a la pressió.” Poc després, embogia al veure imminent la derrota. Va llançar una raqueta a la grada i en va destrossar una altra. Incapaç de dominar la frustració, va renunciar al matx pel tercer lloc dels dobles mixtos plantant la seua companya, a qui no va tenir en compte mentre nedava en la ràbia.

Així afronta la pressió el número 1. del tenis mundial. Si l’esport ha de transmetre valors, la humilitat de Simone Biles ha guanyat la partida. S’ha penjat un bronze que val or i, el que és més important, ha recuperat la rialla que desitgem que li obri el camí cap a la salut mental. Mens sana in corpore sano i lliçons, les justes.