Més català!

La majoria de matèries s’impartien en castellà. Al col·legi que estava prop de casa, les hermanas eren bàsicament aragoneses i, per tant, a empassar. No recordo que s’esforcessin gaire per canviar d’idioma i acostar-se a una canalla que necessita aquesta proximitat.

No em sento perjudicada però confesso que respirava quan tocava classe amb les professores i professors que ens parlaven de tu a tu en un to que notava més proper. En part, perquè vivia i visc en català. Quan es va implantar la Immersió Lingüística, encetava l’etapa universitària.

I atenció perquè es va aplicar gràcies als resultats favorables obtinguts en la prova pilot efectuada a 19 escoles de Santa Coloma de Gramenet, amb una població d’alumnes majoritàriament castellanoparlants. No soc mestra ni pedagoga com per determinar si el sistema va ser perfecte, però tampoc ho són els jutges que, pel que es veu, saben d’educació, d’epidemiologia i del que faci falta. Els magistrats del Suprem han rebutjat el recurs del Govern i han decidit que, a l’escola catalana, almenys el 25 per cent de les classes s’ha de fer en castellà.

Així, a l’ample. Perquè vaja, si haguessin fet un estudi sobre el terreny i les conclusions haguessin estat contràries a escombrar la Immersió Lingüística, ho sabríem, oi que sí? El que sabem segur és que, més que aparcar, pretenen liquidar la nostra llengua i els trets arriben per totes bandes. Nosaltres la defensem amb força i contundència? No pel meu gust.

El català està tocat. Se’n perd l’ús social a marxes forçades i ens passem al castellà a les primeres de canvi. És per això que alguns lingüistes defensen eliminar artificis.

“El català viu el fet lingüístic amb angoixa perquè sempre està preocupat per la correcció” considera Pau Vidal, autor de Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat. I segurament és cert que, a banda de l’estàndard, hauríem de saber adaptar-nos a entorns i moments preservant paraules i expressions d’avis i àvies que tenien noms concrets i encertats per a tot.

Fins i tot, oblidar-nos de fer bromes sobre els localismes per entendre que aporten riquesa. I dic jo que potser també ens enriquiria més cinema en la nostra llengua: un 6% a repartir entre gallec, basc i català em sembla justet, la veritat.