Canvi d'aires

Madrid llueix aquests dies tota la seua esplendor. S’alça brillant i imponent sobre les desenes de milers de persones que retraten del dret i del revés una ciutat que no s’atura ni colgada de coronavirus. Massa poc en molts moments, segur.

Admeto que hi he tornat amb certes reserves però n’he marxat encantada malgrat que l’allau de visitants limita les passejades per excés d’aforament en algunes zones. Això sí, mascaretes generalitzades, tracte exquisit i ni rastre de catalanofòbia. Al carrer, la gent s’entén i d’energúmens n’hi ha arreu.

Què m’ha cridat l’atenció d’aquest cap de setmana llarg a la capital del regne? Unes quantes coses. La primera, la gran quantitat de banderes espanyoles de totes mides i menes onejant en pals, vestint balcons, projectades en monuments, brodades en mascaretes i corretges de gossos.. moltes, moltíssimes.

I això que és la mateixa dreta que governa a Madrid la que retreu i critica aquí un presumpte excés de símbols de la catalanitat. La segona, les cues constants i quilomètriques a les portes de les administracions de loteria. Possiblement és normal però a mi, que crec poquet en l’atzar, em costa entendre aquesta fal·lera.

La tercera, l’empatx de llums de Nadal per carrers i places, com si fos una competició. Que sí, que escalfen l’ambient, animen a comprar i proporcionen bones fotos però potser ens passem de frenada fent durar un mes les festes mentre plorem per l’augment de preus de l’energia. La quarta, la invasió de catalanes i catalans que ocupen el centre de l’estat.

Aturats en semàfors, en bars i restaurants, pel carrer, visitant exposicions.. se’ns detecta fàcilment, la llengua ens delata. La cinquena, la millor: l’esclat cultural que abraça propis i estranys.

Començant per les menines que hi ha repartides per tots els espais i seguint per l’oferta teatral i museística. Rica, variada, inacabable i farcida de públic afamat. A totes hores, a cada cantonada hi ha música o teatre o cinema o literatura.

I es nota la set que tenim d’emborratxar la ment i l’ànima. Les ciutats que no dormen bullen d’art. N’hem hagut de prescindir més del que ens podem permetre.

La cultura és segura i guaridora. Aporta oxigen i es respira fins i tot amb mascareta. Agafin aire i a gaudir-la, a protegir-la.