Caureu tots!

Tant me fa si és ric o un mort de gana. M’importa poc si és popular o desconegut. No m’interessa si és atractiu o poc afavorit. És igual que sigui llicenciat o tècnic o futbolista. Qui viola és un violador. I que ho faci no sorprén ni impacta ni sap greu per ell. És repulsiu i delictiu. Per tant, l’ha d’esclafar sense atenuants el pes de la justícia. Va per tothom que es pregunta quina necessitat té Dani Alves de forçar una dona violentament per mantenir relacions sexuals. Ell rai que pot triar la que vulgui, oi? Potser aquest és el problema. Una persona en posició de privilegi dona per suposat que pot disposar del que li vingui de gust i no admet un no per resposta. De fet, davant d’una acusació com aquesta, a qui se li acudiria no haver-se ni preparat la defensa i aparèixer tan tranquil gairebé per casualitat? Possiblement només a algú que va sobrat perquè està acostumat a que li riguin les gràcies i li tolerin absolutament tot per ser qui és. Mentrestant, una vegada més, a la víctima se li exigeix molt i ràpid. Ha d’explicar, denunciar, repetir, revisar i sotmetre’s a un examen o als que convinguin. Per si fos poc, li toca lluitar contra les suspicàcies des de l’anonimat i amb discreció. És clar, alguna cosa vol aconseguir, busca diners, segur. Ja se sap com som les dones: a la que veiem un directiu o un famós sortim a la caça. Per favor, en quin món vivim? Imaginin el que s’haurà hagut de sentir la noia en qüestió per renunciar a qualsevol indemnització perquè ens la creguem. Es calcula que només un 12 per cent de les víctimes exposen les agressions sofertes als jutjats o a la policia. I no m’estranya. És por, és vergonya, és desconfiança en el sistema i en la societat. És, fins i tot, la conseqüència de segles d’inculcar-nos que ens passa el que ens mereixem perquè ensenyem massa o ballem massa o riem massa o ves a saber quantes bestieses més. Ja no, assetjadors, agressors i violadors. No pretenem ser valentes però, si cal, ho som i ho serem. No sé trobar, per acabar, paraules més encertades i contundents que les de cinc de les supervivents dels abusos de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida al recollir el Gaudí atorgat a El sostre groc com a millor documental: “Som moltes i no callarem. Caureu tots!”