Enyorada inconsciència

Imaginava una festa multitudinària i sorollosa amb tot de gent intercanviant rialles despullades de màscares, creuant alès i fent-se confidències a cau d’orella. Seria la festa de la proximitat enyorada i la gaudiríem desinhibits i enganxats per celebrar el retorn del contacte que poc vam valorar i que tant trobem a faltar. Apoderant-nos del que ens havien prohibit acomiadaríem per fi el virus del dimoni. Però ara que les previsions aparenten ser optimistes, no hi ha massa bullici. Per ganes que tinguem d’alliberar-nos, seguim atrapats en una prudència estranya. No som els mateixos i desconfiem fins i tot els més confiats. Lluny queden els temps en els quals tot el que ens deien anava a missa. Les contradiccions i la desorientació de les administracions ens han obligat a agafar la batuta i ara dirigim la nostra pròpia orquestra. A voltes, amb més cautela de l’exigida. Ens diuen “mascaretes fora!” i dubtem per si de cas. Anuncien el final de les quarantenes i preferim no fer-nos il·lusions. Perquè fa més mal una passa enrere quan n’has fet quatre endavant. Ja ho hem après. En sabem tant de la Covid dels pebrots i les seues derivades que s’han apropiat de les velles rutines i embruten de vacil·lacions les trobades més desitjades. No els agradaria abandonar la por per esbargir-nos sense reserves? Seria bonic tornar altra vegada a ser capaços de delegar la nostra seguretat i deixar-la a mans de qui hauria de cuidar-se’n, oi? Estic segura que ho farem tot i que no serà quan ens ho diguin els d’abans. Aquesta pandèmia ens ha pres, com a societat, molt més del que és evident. Ha servit, en canvi, per descobrir la brillantor d’un star-system format per professionals de la medicina, la infermeria o la recerca que han sabut comunicar i transmetre el que cal i com cal. Admetent també amb naturalitat que no hi ha veritats absolutes. Amb elles i ells, ens hem erigit en els únics guardians dels nostres actes. I sí, costarà allunyar els temors que han arrelat però, tard o d’hora, la vida s’obrirà pas i reapareixerà l’enyorada inconsciència. No la de l’estúpid sinó la del savi que reconeix que té una oportunitat preciosa de vigència limitada i vol aprofitar-la. Hem d’aprofitar-la perquè, com diu la iaia, el que passa ja no torna.