Llegir, llegir i llegir

“Prohibido fijar carteles.” Ho llegia dia sí, dia també per alguns dels murs habituals dels trajectes quotidians. En silenci i agafada a la mà de la mare, m’afanyava a recórrer amb la vista totes les parets a la recerca d’un cartell per mirar-me’l bé i desafiar la norma que creia que m’exigia el rètol. Innocent de mi, pensava que intentaven impedir que em fixés en anuncis o pancartes i, és clar, l’esperit de contradicció es posava en marxa perquè no hi ha res més revolucionari que saltar-se una prohibició. Això sí que ho entenia. Aquell missatge escrit en negre i majúscules, evidentment, no. M’agrada pensar però que, a banda de la tendència innata d’infringir la imposició, se m’enduia la gana insaciable de llegir-ho tot: etiquetes, prospectes, propaganda, tiquets, còmics… les lletres em cridaven des de qualsevol banda com ho fan encara les paraules, les frases i els textos. Si convé, fent marxa enrere per acabar de desxifrar significats o intencions, per memoritzar expressions i per apuntar dites abans que s’escapin o desapareguin. També per marcar faltes, ho confesso, com a bona addicta als diccionaris. Que quedi entre nosaltres: si els digués quantes vegades al dia arribo a consultar-los, els hauria de matar. La lectura és, possiblement, un dels presents més meravellosos que tenim la sort de rebre. Ens connecta i ens desconnecta. Ens lliga i ens allibera. Ens aterra i ens enlaira. Ens protegeix i ens despulla. Ens fa savis i crítics. Llegir regala vides, altres vides, i trasllada a mons que mai trepitjarem però que sentim nostres. El que provo de transmetre avui és un gràcies. Gràcies a la fortuna de pertànyer a una terra que dedica jornades memorables als llibres. Gràcies a pares, professores i professors que insisteixen a inculcar la cultura i la curiositat cervell per cervell. I gràcies, especialment, a les escriptores i escriptors que són capaços de plasmar sobre el paper històries reals i imaginàries que tants cops desitjaria que se m’haguessin acudit a mi. De moment, no puc fer més que seguir les instruccions del gran Biel Mesquida, que, quan li demanen com s’arriba a ser un bon escriptor, respon amb contundència i convenciment: “Llegir, llegir, llegir i després llegir!” Feliç Sant Jordi a cara descoberta!