L'orgull

Soc dona, heterosexual i cissexual. Fa poc, no m’hauria sabut descriure amb el tercer dels termes, que es refereix als qui ens identifiquem amb el que ens ha tocat de naixement. Ho he sigut sempre i no sabia posar-hi nom.

Com que encaixo en els cànons tradicionals, no n’he tingut necessitat. No els sembla significatiu? En canvi, hi ha un enorme col·lectiu de persones que busca paraules per definir-se i ha hagut de recórrer a la creu, al plus. Acabem de celebrar el Dia Internacional per l’Alliberament LGTBIQ+ i la majoria només sabríem desenvolupar algunes de les sigles.

Si ens pregunten per l’Orgull, pensem en desfilades i espectacle, en ploma i lluentons. I sí, hi ha un munt de colors que pinten la bandera irisada, emblema de la diversitat sexual i de gènere, però la festa ha de mantenir, malauradament, un caràcter reivindicatiu. I això que la lluita no és precisament nova.

El 28 de juny del 1969, en un pub novaiorquès, hi va haver una revolta arran d’una batuda policial que, com era habitual, buscava detenir gais, lesbianes i transsexuals. Un any després dels disturbis de Stonewall, el Gay Liberation Front va organitzar una manifestació d’afirmació. S’havia acabat amagar-se.

La iniciativa es va escampar com una taca d’oli i Barcelona va acollir, el 1977, la primera marxa, no autoritzada, de l’estat espanyol. Lentament, a pas de tortuga, l’espectre s’ha anat ampliant perquè tothom vol sentir-se inclòs en una societat que assenyala amb el dit la diferència, que viu ancorada en un passat que limita i escanya i encara són pocs els qui alcen la veu. Els organitzadors del Mundial de futbol de Qatar adverteixen que les demostracions públiques d’afecte seran mal vistes ja que l’homosexualitat no hi està permesa.

En alguns països, s’ha censurat una escena d’una pel·lícula d’animació perquè hi surten dues dones fent-se un petó. Com corre per les xarxes: aquella gent que pensa que els seus fills seran gais per mirar Lightyear, que els posi documentals d’Einstein, a veure si se’ls encomana la intel·ligència que no poden adquirir per genètica. Ens definim, sí, però som moltes altres coses de les que marquen el gènere i la sexualitat.

La base de tot és estimar i és impossible estimar bé si no hi ha amor propi, si no hi ha orgull.