És violència!

Ens va el carro pel pedregar i ens farem mal. Més encara del que ens hem fet fins ara, que no és poc. Amb els temps que estem vivint, aquest inici serviria per a moltes situacions. Començant per la política, passant per l’economia i acabant a la crisi de principis que tritura despietadament la lluita per la igualtat que es lliura al món des que hi ha consciència de classe i de gènere. I és per aquí que vaig, justament cap a on ens han obligat a mirar els alumnes del Colegio Mayor Universitario Elías Ahuja i les seues homòlogues del Santa Mónica que viuen aliens i alienes a la necessària evolució de l’espècie. Entre unes i altres pretenien fer-nos creure que no cal alarmar-se, que això de cridar “¡Putas, salid de vuestras madrigueras como conejas!” és un joc, una picabaralla que han exagerat les feministes histèriques i els homes primmirats. Que tot bé, vaja, que treure el cap per la finestra xisclant com devien sortir de la cova els cavernícoles afamats de femella és ben normal. Doncs no, xiquetes, ni ho és ni podem permetre que ho sigui. Bàsicament, perquè la història ens ha demostrat que es comença per aquí i s’acaba amb les dones aixafades sota el jou de l’heteropatriarcat. I per quartos que moguin els fills de papà que prometen a crits que passareu per la pedra, el que no tenen és dret a denigrar ni a humiliar ni a cosificar. Justificar-ho és inadmissible i fer la vista grossa, una temeritat. La Fiscalia de Madrid diu que investiga el que ja podem donar per fet que quedarà en no res. Els experts reconeixen que, amb la legislació actual, tot plegat tindrà poc recorregut jurídic. Si ja sabem que ens falten armes, per quins set sous no hi ha modificacions dràstiques de lleis antigues? Trobem ràpidament la resposta en Isabel Díaz Ayuso que no només no rebutja el que ha passat a la comunitat que presideix sinó que condemna que l’acusació pública se centri en això quan passen moltes més coses. Apa, tapem les vergonyes dels líders del futur, que és com es defineixen els descerebrats protagonistes d’aquesta violenta tradició. N’expulsen algun, n’alliçonen uns quants, es disculpen per calmar els ànims i paguen per una temporadeta de discreció. Fins a la propera. Perquè no han entès res. Ni ells ni elles ni nosaltres.