TRES VOLTES REBEL
Gol als principis
Els diners ho compren tot, fins i tot els principis. Tenim davant pràcticament un mes de futbol per comprovar-ho. Qatar ha absorbit l’esportivitat a cop de talonari. Així és com un país que discrimina, maltracta i mata sense miraments acollirà un Mundial construït a base d’explotar treballadors que s’han deixat la pell en infraestructures impossibles. La FIFA ha posat preu a la dignitat humana i s’ha venut també el calendari. Per primera vegada, la competició se celebrarà a l’hivern perquè les estrelles no hagin de patir les altes temperatures que ja s’han empassat els obrers. Els petrodòlars financen el rentat de cara d’un règim autoritari que pretén mostrar-se al món com una nació moderna i acollidora. Que no ens enganyin! S’exigeix discreció en els comportaments públics. Ni espatlles al descobert, ni faldilles curtes. Periodistes i aficionats estan obligats a descarregar-se aplicacions per sotmetre’s a un control absolut de la seua ubicació i de les connexions. Les mostres d’afecte estan mal vistes. Més encara entre persones del mateix sexe, òbviament. Per si no ho teníem prou clar, Khalid Salman, ambaixador del Mundial, ha descrit fa ben poc l’homosexualitat –penada amb presó– com “un dany mental” i ha declarat a una cadena alemanya que, durant la Copa del Món, s’hauran de seguir les regles qatarianes. Cap sorpresa. Al cap i a la fi, què n’esperàvem d’un emirat que tracta les dones com a bèsties o pitjor? 12 anys han tingut per fer marxa enrere, per rectificar una decisió clarament equivocada, però hi ha qui ha preferit agenollar-se per no deixar de cobrar. Mentrestant, el president de la Federació Internacional, Gianni Infantino, reclama que no es barregi el torneig amb disputes ideològiques o polítiques. El que faltava! Si per alguna cosa ha de servir aquest despropòsit és per denunciar i obrir els ulls a qui encara els tingui tancats sobre la continuada i intolerable vulneració de drets que es produeix en ple segle XXI. Perquè el futbol va també de valors i mai dels mais hauria de ser còmplice de la injustícia i el fanatisme. A cap preu. Però, malauradament, es fan efectives un cop més les paraules de Groucho Marx: aquests són els meus principis i si no els agraden en tinc uns altres. Passin per caixa.