Al límit

Amb l’estrès nostre de cada dia i el disc dur atapeït a aquestes alçades de l’any, confesso que pretenia cedir aquest espai d’opinió –o almenys una part– a la intel·ligència artificial. No per enganyar-los, no pas, mai se m’acudiria signar un escrit que no fos meu. Simplement, per experimentar i guanyar temps. Les xarxes en van plenes arran de l’obertura pública de l’anomenat ChatGPT. És, per entendre’ns, un programa que simula mantenir una conversa contestant preguntes i consultes de manera prou digna. Representa que el sistema s’ha empassat tanta informació que, partint dels eixos que li proporcionem, construeix explicacions i textos coherents basats en l’immens volum de documentació que gestiona. Un altre somni que acompleix la tecnologia. Malauradament, la resposta ha estat que es troba al màxim de la seua capacitat. Una mica com jo. M’insta, això sí, a deixar el correu electrònic i avisar quan tingui un racó per dedicar-me. Està clar que m’ha sortit malament la jugada i toca escriure, com cada setmana, esprement aquest pobre cervellet. Així és com l’invent exposa un dels seus topants: el límit finit insalvable que tan sols les persones estirem sense saber ni com. Perquè mentre depengui de mi, si no hi ha motius de força major, l’article compromès sortirà. Millor o pitjor però arribarà. Procuraré amanir-lo amb una cullerada de criteri i un pessic de sensibilitat i d’això tampoc en gasten gaire les màquines, de moment. Segurament, hauríem d’aprofitar molt més aquestes aptituds per seguir demostrant-nos superiors i necessaris. L’emoció d’un cor que batega difícilment podrà ser imitada amb zeros i uns o xips o algoritmes, per sofisticats que siguin. El somriure, la mà a l’espatlla, el crit quan convé i el to baix si cal consol han de triomfar sobre les dades fredes immutables. Des de la revolució industrial fins als telèfons d’última generació, l’ésser humà ha temut per conservar el seu estatus. I, si bé és cert que en alguns casos els aparells ens han relegat, també és veritat que ens han facilitat la vida. Les computadores són aliades si en fem un ús assenyat i n’esperem només el que poden donar-nos. Ja ho veuen, a mi la intel·ligència artificial m’ha deixat penjada. Vostès no li farien això a una amiga, oi?