No hi ha dret!

“No sé mucho de embarazos”, deixa anar amb un somriure poca-solta el vicepresident de la Junta de Castella i Lleó. I es queda tan ample, orgullós de viure encallat en la creença obsoleta però malauradament encara massa estesa que les coses de les dones són això, nimietats, estupideses, tot i que d’elles depèn el futur de la humanitat. Ni de maternitat ni de sensibilitat ni de decència, en sap. Bàsicament perquè aquesta resposta insolent de Juan García-Gallardo, de Vox, arriba després d’anunciar les mesures del govern que comparteix amb el PP per “prevenir” avortaments. Com si fossin un virus o una epidèmia. Ja els agradaria vacunar-nos per evitar que decidim lliurement! La qüestió és que un mascle que reconeix que no en té ni idea –ni ganes– de gestacions, dicta les passes profilàctiques a seguir per torturar directament la dona que opti per aturar el procés. Per si no fos prou difícil i trista la circumstància, es planteja mostrar a l’afectada una ecografia 4D del fetus i fer-li escoltar el batec, a veure si li passen les ganes de cop. I, si no, se la deriva a un equip de salut mental que l’acabi de convèncer trepitjant la seua voluntat. Que hi ha d’haver naixement peti qui peti, vaja, i després, espavil! Per reblar el clau, la ultradreta proclama que Castella i Lleó es convertirà, gràcies a ells, en la regió espanyola on les dones tenen més informació, llibertat i suport. Vox ha aconseguit, un cop més, que torni a la primera plana un debat que fa dècades que hauria d’estar resolt i que sempre s’ha tancat en fals. Possiblement perquè als senyors encorbatats els importen poc o gens els motius que empenyen una persona a interrompre un embaràs. I menys, les sensacions, la petjada i les conseqüències d’una determinació com aquesta. No som simples eines de procreació ni dianes exposades per anar rebent dards cada cop que convingui fer campanya i veure qui la diu més grossa. M’agradaria creure que s’imposarà el seny per defensar els drets sexuals i reproductius femenins però molt em temo que serà l’interès polític el que frenarà la violenta penitència que pretenia imposar García-Gallardo. Vista la seua llargada de mires, només se m’acut citar, per silenciar-lo, un intel·lectual a la seua alçada: “Por qué no te callas?”