Clara-ment

El donaven per mort o, com a mínim, immers en un coma difícilment reversible. Però, per sorpresa, ha arribat el cop d’efecte que ha desvetllat l’independentisme adormit. Es diu Clara Ponsatí i ha tornat de l’exili de sobte amb la tranquil·litat aparent de qui no té por de res. S’ha plantat a Catalunya, després de cinc anys sense trepitjar el país, conscient que l’espasa de Dàmocles ronda encara sobre el seu cap tot i que l’amenaça de presó ha desaparegut per la reforma del codi penal que passa el delicte que se li imputa a l’exconsellera de sedició a desobediència. Ha vingut, precisament, per presentar el web estatdedret.cat, un arxiu que documenta la repressió contra els catalans en els darrers 20 anys recopilant prop d’un centenar de casos. A denunciar, no a pactar. I per què justament ara? “És el dia que m’anava bé”, ha respost Ponsatí fent gala de l’aguda ironia que la caracteritza. Com sol succeir, la serenor d’uns irrita els altres i, només sortir de la roda de premsa, passejant per Barcelona, un agent dels Mossos d’Esquadra l’ha convidada educadament a identificar-se i, seguidament, a acompanyar-lo. Casualment –o no–, l’eurodiputada duia ben a mà l’acreditació que li garanteix immunitat i l’ha mostrada mentre els ànims s’escalfaven al seu voltant. Ella, en canvi, somriure i mans a les butxaques, fins i tot un gest suau per demanar calma. Minuts abans ho havia anticipat: “L’ordre de detenció és il·legal i tinc immunitat a la Unió Europea, i el jutge Llarena no és competent. Si em detenen, haurà d’atendre’s a les conseqüències.” Pel que sembla, algú ha mossegat l’ham sense calcular que el que prova d’empassar-se és una persona que creu fermament en la resistència i la confrontació, dues actituds que els líders polítics tenien oblidades. La de Clara Ponsatí pot ser una jugada mestra –sospito que estudiada i orquestrada– que, de moment, ha tornat l’exili a la primera plana i el sobiranisme al carrer, ressorgint de la letargia per manca de fe. Les explicacions i les reaccions han de ser imminents i de cap manera temperades. No s’entendria ni per una banda ni per l’altra. Aquesta reaparició al tauler és un escac als governs, als partits que estan de precampanya i al sistema judicial. Clara-ment, com canta Shakira.