Atenció, sisplau

Quan ha estat l’última vegada que han parat atenció plena a una sola cosa? Posem, per exemple, cinc minuts exclusius sense distreure’s ni revisar mentalment encàrrecs pendents ni desviar la mirada. Em temo que l’aspiració de ser màquines multitasca perfectament greixades ha anat absorbint per complet la nostra capacitat de concentració. I així ens va. Subsistir s’ha convertit en una qüestió de quantitat més que de qualitat i el temps és, malauradament, un bé escàs i molt cobdiciat. Cal arribar a tothom i a tot arreu i no hi ha altra manera d’aconseguir-ho que superposant propòsits, amuntegant-los, vaja. Conscients que el desafiament és complicat comptant només amb dues mans i un cervell, deleguem part de la nostra memòria en els aparells que ens faciliten aquesta mena de vida. El problema és que, massa cops, ells manen i mirem el món a través seu. A la feina o a qualsevol dinar d’amics o de família, el mòbil és un més a taula que dringa impacient exigint dedicació. Atendre’l o ignorar-lo, aquest és el dilema. Però tant si prenem una via com si ens decantem per l’altra, mantenir una conversa coherent és un repte. Tan abduïts ens té, que acapara el protagonisme a la primera vibració. Segur que els sonen les frases interrompudes o les cares de desconcert a l’aixecar els ulls i provar de resituar-se evitant passar la vergonya de preguntar “perdona, què deies?”. Això, quan la trobada no es transforma en un silenci absolut per mirar el telèfon. Quantes relacions adolescents depenen avui de si ha contestat el missatge o m’ha deixat en vist i no diu res? Quants paisatges retratem i publiquem abans d’observar? Com sé que tothom era al concert de Robbie Williams si no hi vaig anar? Recordo que, a l’escola, hi havia un exercici recurrent tornant del cap de setmana o de les vacances que consistia a dibuixar què havíem fet els dies festius. Ja no cal. Les xarxes socials informen en viu i en directe de les activitats de la majoria. No saber no és una opció. Si tenim un dubte, Google. Per un comentari, Twitter. Fotos artístiques, Instagram. I aquí m’aturo perquè sí, adoro les noves tecnologies. Sí, si em segueixen sabran coses de mi. Però ara sortiré a meravellar-me sense captures. Com a mínim, una estona. Gaudeixin la setmana.