El rei va nu

Si fins ara ja ho tenien complicat, als guionistes de The Crown se’ls gira feina per superar l’espòiler en forma de coronació que ha ofert al món la monarquia britànica. Quin dispendi, senyores i senyors, quin cúmul d’excessos rancis i obsolets, però confessem-ho: que entretinguts ens tenen els parents de la difunta Elisabet II! És impagable, la imatge de Carles i Camil·la provant de mantenir l’equilibri un cop calçades les respectives corones que, pel que diuen les males llengües, han estat tot un maldecap –mai millor dit– per a la reina consort. En tenia set per triar, expliquen, però ha calgut eixamplar-ne una i descarregar-la una mica perquè la missió triomfés. Salvats els obstacles, tampoc han faltat les carrosses ni les capes d’ermini ni l’oli arribat del mateix Mont de les Oliveres –vegà, això sí– amb què s’ha ungit el rei rere unes pantalles com a part d’un ritual que simulava ser íntim. Tota una pantomima del també cap de l’Església anglicana, que ha rebut, diuen que amb emoció, el petó i el jurament de fidelitat del fill gran, l’hereu del tron que ja té clar que no haurà d’invertir tanta paciència com son pare per arribar a la poltrona. Mentrestant, el seu germà Enric, el díscol, ha viscut la cerimònia incòmodament instal·lat en una tercera fila que compartia amb l’altra ovella negra, l’oncle Andreu, acusat de pederàstia. Com si alçar la veu mereixés el mateix càstig que cometre un delicte fastigós. Què els passa, a les cases reials, que es cruspeixen la família? Potser és la manca de preocupacions substancials, el que els estreny el cor de tal manera que no hi entra ningú més que la seua bèstia. Mirin, si no, els Borbons, que, si poguessin, s’eliminarien els uns als altres. La munició aniria a càrrec nostre, evidentment. Perquè mentre al Regne Unit Carles III defensa la sostenibilitat amb un sarau de 113 milions d’euros, a Espanya una mostra d’estalvi és que la reina corsecada repeteixi dos cops un vestit que en val milers. Potser valdria la pena, d’una vegada per totes, consultar al poble si vol i pot finançar una institució que no serveix ni per covar ni per pondre. Els reis fa dècades que es passegen despullats, però, com al conte, ningú de dins la bombolla és capaç de dir-los que facin el favor de tapar-se.