Vermella directa

La dels valors al futbol és una d’aquelles reflexions sempre compromeses i mai abordades. Matiso: futbol masculí de Primera. Sí, resulta important acotar, ja que és en aquest àmbit on els diners o la prepotència o la permissivitat o l’excés de testosterona deriven fa anys en comportaments inadmissibles que s’han convertit en endèmics perquè mai s’ha actuat amb l’objectiu d’erradicar-los definitivament. “El Real Madrid no va a tolerar más episodios racistas con sus jugadores”, declara rotund Florentino Pérez, després dels gravíssims insults rebuts per Vinícius al camp del València. Error. El club blanc el que hauria de fer és arromangar-se i, si convé, liderar una lluita col·lectiva per evitar el racisme contra els seus i contra els que no ho són. I és que, lamentablement, les tornes canvien contínuament i ningú està lliure de pecat. El que fa referència al color de la pell és un dels atacs més primitius i viscerals, com el masclisme. Cal tallar-los d’arrel suspenent partits, tancant estadis, expulsant aficionats a l’instant i prenent mesures legals contundents que facin passar les ganes als radicals d’aprofitar l’anonimat que sembla que proporciona una grada repleta. Dic sembla perquè, ja em perdonaran, al·lucino veient com s’esmercen dinerals per instal·lar càmeres que determinin al mil·límetre la posició de la pilota però costa un món identificar els violents. Poca voluntat. Tres dies han tardat a detenir els protagonistes dels fets de Mestalla i han quedat lliures després de declarar amb el compromís de presentar-se al jutjat si se’ls requereix per un delicte d’odi. Com creuen que acabarà la cosa? La majoria de casos similars s’arxiven i no només perquè, molts cops, no s’arribi a saber qui n’és el culpable, no, també s’han justificat els insults perquè han durat poc o perquè s’han donat en encontres de màxima rivalitat i, és clar, quan l’ambient s’escalfa costa contenir-se. Ja passava a les cavernes que és on segueixen alguns. Fa disset anys que el blaugrana Samuel Eto’o es va plantar i pretenia abandonar la gespa de La Romareda tip de sentir-se de tot. Van aconseguir frenar-lo quan, segurament, haurien d’haver marxat tots. Amb el racisme, com en qualsevol altra forma de discriminació, mirar i empassar és complicitat.