La felicitat

Del creador del Blue Monday arriba el Yellow Day. Així, si el tercer dilluns de gener es considera la jornada més trista de l’any, el tercer dimarts de juny ha estat el dia de la felicitat i és groc perquè aquest color s’associa, diuen, a l’alegria. La fórmula s’atribueix al psicòleg Cliff Arnall i es basa en paràmetres que, fàcilment, establiríem vostès i jo sense emprar massa més coneixements que la lògica. Simplificant: se’ns suposa contents perquè fa bon temps, hi ha moltes hores de llum que ens permeten socialitzar, s’acosten les vacances i, amb sort, cau la paga extra. La ciència confirma que és una combinació vencedora quan aquests factors es conjuren per activar al quartet hormonal responsable de la satisfacció format per la serotonina, l’endorfina, la dopamina i l’oxitocina. Està vist que ni els de lletres poden menysprear la química. Ara bé, hi ha maneres de desafiar-la. Ho aconsegueixen els finlandesos que, per sisè any consecutiu, es proclamen com els més joiosos del món encapçalant el rànquing de Nacions Unides. I no pel clima, evidentment. Els prop de sis milions d’habitants de Finlàndia assumeixen el fred i la foscor i se senten afortunats pel nivell de vida, la seguretat o el contacte amb la natura. Demostrat: qui no es consola és perquè no vol. Per tant, arribem a la conclusió que tot és posar-s’hi. Com que seria d’il·lusos plantejar-se la recerca de la felicitat perenne, marquem-nos l’objectiu menys absurd i naïf de reconèixer les petites coses que ens complauen per evitar que passin inadvertides. Entre les meues, les tardes plujoses de sofà i manta o els atacs de riure sense solta ni volta. Fer regals més que rebre’ls –tot i que també–, bufar espelmes i veure com les apaga la meua gent. Les abraçades que escanyen, les carícies oportunes i els petons sentits. Les estones de confidències i els dinars de família carregats de batalletes. Les mirades d’afecte i d’orgull, les trucades sense motiu i les festes improvisades. De vegades, un entrepà de llom amb formatge i altres, una llauna de caragols amb allioli. Un llibre que m’atrapi del matí fins a la nit i el silenci del vespre quan la son va guanyant terreny. Que vostès em llegeixin i no decebre’ls. Foteses que, per un moment, solucionen la vida.