117.000 gràcies

Lluny, però, de felicitar-se pel tarannà cívic i tolerant que es va respirar en tot moment, l’equip de govern socialista, més enllà de la seva ideologia, ha entrat en una guerra de xifres amb els organitzadors, i el pitjor és que ho ha fet faltant a la veritat. Rebaixar a 18.000 els assistents a la convocatòria, com ho va fer primer un regidor del PSC, i retocar-ho després a 25.000 o 30.000 com va fer el mateix alcalde, revela una manca de respecte envers tots els que hi érem i vam veure amb els nostres propis ulls les riuades de gent que van omplir el marge esquerre del Segre.

El que no vam poder veure, però, va ser cap senyera onejant al masteler de la Paeria, que dóna a la Banqueta. Definitivament, els anhels d’una part molt àmplia dels lleidatans que reclamem un futur millor per a les properes generacions, no compten amb la més mínima complicitat de l’equip de govern municipal. Aquesta Diada, essent Lleida coprotagonista i vista per bona part del món, era l’ocasió per mostrar la mateixa complicitat que es té per molts col·lectius i causes internacionals dels quals veiem banderes penjades a l’Ajuntament el dia de la seva celebració, façanes il·luminades o ponts de la ciutat amb els colors de diverses commemoracions. Aquesta trista absència contrasta amb la normalitat amb què centenars de consistoris i milers d’indrets d’espais públics de ciutats i pobles d’arreu del país van penjar una estelada atesa la repercussió internacional de l’11 de Setembre. No fer-ho revela una falta de sensibilitat que no podem entendre ni acceptar per respecte als milers de lleidatans que esperaven un gest d’empatia de l’Ajuntament de la capital del territori. El pacte amb Ciudadanos però, ha convertit a qui fou el més catalanista del PSC en el socialista català més espanyolista.

Ja fa temps que estem acostumats a veure com el paer en cap posa l’intermitent cap a l’esquerra i gira cap a la dreta, però aquesta vegada, tot plegat ha anat més enllà. Sembla que, fins i tot, als socialistes lleidatans els hagi molestat que la nostra ciutat hagi acollit aquesta gran mobilització. No puc deixar de preguntar-me fins quan el president del PSC, el paer en cap, i els seus regidors de la Paeria seguiran anant contra la voluntat dels catalans i catalanes que volen ser convocats per poder decidir democràticament el seu futur.

Es pot ser sobiranista o no, però el cert és que no es pot tancar els ulls per més temps davant una realitat i una manera de sentir tan respectuosa com la que s’expressa cada Onze de Setembre, esperant que la gent desisteixi sense donar-los resposta, al més pur estil Rajoy. Lleida, les lleidatanes i els lleidatans no ens mereixem un govern local que ja fa massa anys que ha deixat d’escoltar el batec del cor de la ciutadania, i que està més preocupat d’enfrontar-se a aquells que treballem perquè Lleida sigui un lloc millor per viure, que de solucionar els problemes del dia a dia de les persones. Una mostra ben clara és l’estat del manteniment urbà i de neteja dels carrers, que aixequen queixes unànimes. Com pot ser que paguem uns impostos i un IBI de primera i tinguem uns serveis de segona o de tercera?

Estem convençuts que Lleida no es mereix un equip municipal fora de servei i sense sintonia amb el sentir dels qui hi vivim, que només governa per a uns quants. Nosaltres apostem i seguirem treballant per avançar cap a una Lleida de tots i per a tothom, capital del civisme i de l’ordre, en consonància amb el que reclama la majoria dels ciutadans i amb el que es va viure aquesta darrera Diada.