El CETA, un tsunami per al sector agrícola i ramader i per la salut pública

D’ençà d’aquest moment hem vist com les diferents economies del món estan intentant fer front amb mesures diverses a les necessitats d’assegurar entorns viables per als processos d’inversió. En el nostre cas, integrats en l’espai econòmic i monetari europeu, la lògica de l’anomenada “recuperació” econòmica s’està bastint a través del que podríem caracteritzar com una “forta devaluació” interna. La recuperació es fia a les millores de competitivitat que s’han de derivar d’una disminució dels costos laborals i socials; aquesta aposta ens ha de conduir, via el dinamisme exportador, a incrementar el creixement econòmic i així poder fer front al llast del deute que tenalla l’economia espanyola i catalana. Amb relació als mercats mundials, l’aposta de la Unió Europea, per tal de fer-se un lloc en l’entorn ultracompetitiu que es deriva d’aquest procés de reestructuració del capitalisme, passa per bastir, juntament amb els seus aliats occidentals naturals, els EUA i el Canadà, processos de lliure comerç i d’inversió que puguin servir per reforçar la fortalesa de les grans empreses transnacionals en la lluita competitiva global. Aquesta és la lògica a què respon el CETA, Acord Integral Econòmic Comercial, negociat entre la UE i el Canadà el maig de 2009 i el setembre de 2014. Aquest acord a dia d’avui es troba pendent de ratificació, darrer pas abans de la seva entrada en vigor. Per avançar en aquesta direcció, la Unió Europea i el Canadà tenen previst celebrar una cimera durant aquest mes d’octubre.

Els impactes d’un tractat com aquest sobre els diferents sectors econòmics, i el conjunt de condicions de vida de la ciutadania, són notables. En aquest article només em centraré a assenyalar els impactes més destacats sobre el sector agrícola. L’agricultura serà un dels sectors més beneficiats per l’acord. Totes les associacions canadenques de productors agrícoles, ramaders i forestals es mostren molt satisfetes amb el tractat i el sector forestal del Canadà també es mostra esperançat d’augmentar les exportacions cap a la UE. Exportacions que es derivarien de l’eliminació del 95% de tots els aranzels que a dia d’avui protegeixen els agricultors europeus dels productors canadencs. Les xifres implicades en aquests augments d’importacions a la UE des del Canadà són: 64.950 tones de carn de boví a l’any, 80.000 tones de carn de porc, 70 milions d’euros en cereals i oleaginoses, 70 milions d’euros en productes amb sucre, 208 milions d’euros en aliments, fruites i verdures processades.

De forma més concreta, amb relació a l’impacte del CETA en el sector agroalimentari de les nostres terres cal dir que, amb l’entrada en vigor del CETA, les denominacions i indicacions d’origen com ara el Torró d’Agramunt, la Vedella del Pirineu, la Pera de Lleida, els formatges i la mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, queden sense cap mena de protecció. Vull destacar que l’articulat del CETA representa obrir de bat a bat les portes de la UE a l’entrada de productes transgènics provinents del Canadà, una economia que en aquests moments és la cinquena productora mundial de transgènics. Per tant, la capacitat de competir de la majoria dels nostres pagesos amb els productors canadencs seria força limitada. Vinculat amb el tema dels transgènics, un dels elements que incorpora l’articulat del CETA és la vulneració del principi de precaució que en aquests moments imposa la normativa europea respecte de l’entrada al mercat de qualsevol producte químic o procés biotecnològic. El CETA s’apropa més als conceptes i llenguatge normatiu del Canadà (i els Estats Units), que requereixen que es demostri clarament el risc abans no es prenguin mesures (aproximació curativa), a diferència del principi de precaució, segons el qual es poden prendre mesures encara que les evidències de risc no siguin definitives (aproximació preventiva). Cal alertar que l’entrada en vigor d’aquest tractat significarà blindar eternament els privilegis dels grans interessos corporatius transnacionals pel fet que el tractat inclou com a mecanisme de solució de controvèrsies entre les empreses i els estats les anomenades clàusules ISDS (Inversor-State Dispute Settlement), darrerament maquillades sota la forma d’ICS. L’ISDS atorga a les corporacions estrangeres el dret a demandar els estats (o municipis) d’acollida de la inversió cada cop que aprovin una nova llei que amenaci els seus beneficis potencials, fora del seu sistema legal nacional, en tribunals d’arbitratge, on es demanen compensacions milionàries que surten de les butxaques dels i les contribuents i on només tres advocats privats decideixen. Només el fet de saber que un canvi legislatiu pot suposar la demanda de determinades considerades afectades per la nova normativa ja comporta el que es coneix com un “refredament legislatiu”, totes aquelles lleis que no beneficien les grans empreses o bé es queden en un calaix, o bé són suavitzades per ajustar-se al màxim als interessos privats. Aquest mecanisme no només estaria a disposició de les empreses canadenques i de la UE, sinó que qualsevol empresa dels EUA, amb seu al Canadà, podria utilitzar també aquests mecanismes de resolució de conflictes.

Resulta força clar que per a la majoria d’agricultors i ramaders l’entrada en vigor del CETA significarà la consolidació d’un entorn que, sense l’empara de la legislació estatal que els pugui protegir mínimament, els deixa a redós dels grans depredadors agroindustrials globals. Per al conjunt de la ciutadania l’entrada en vigor del CETA suposa una greu amenaça sobre la salut pública i el medi ambient al substituir el principi de precaució per la voluntat de generar el millor entorn possible per als beneficis ràpids i creixents de les grans multinacionals.