Feina a fer el 2017 a la Paeria

Acabàvem el 2016 en tal estat de perplexitat que ens costava de creure que passava el que passava: l’alcalde faltava a la paraula donada i el seu equip de govern cometia diversos incompliments flagrants i no només no se n’excusaven, sinó que ho negaven. Malgrat que no s’arribava a complir el 50% d’allò pactat a l’acord de pressupostos per al 2016, sobretot alguns de tan troncals com la remunicipalització dels serveis de zona blava i grua municipal, la creació d’una targeta social per a ajuts en serveis municipals o la remodelació del carril bici.

Malgrat decidir que no executaven –ni pressupostaven per al 2017– propostes d’actuació aprovades per majoria en les diverses comissions. Malgrat que no es complien compromisos adquirits amb tots els grups, com ara facilitar la relació de les despeses en publicitat i en contractes amb els mitjans informatius lleidatans, o l’inici de redacció del reglament orgànic municipal. En definitiva, malgrat que donaven valor zero als compromisos contrets i, per tant, foragitaven el concepte “confiança” de la seua jerarquia de valors.

No contents amb emular St. Pere negant per tercer cop l’evidència, els socialistes –tant de missa com és el seu cap– en el darrer ple volien fer creure que qui incomplia els compromisos era el nostre grup. Quan l’equip de govern és l’únic que té potestat de dirigir el personal municipal i d’ordenar l’execució de les actuacions. Una manera ben barroera de fugir d’estudi per no admetre la indignitat.

Indignitat, sí: la pèrdua de valor del compromís converteix l’exercici de la política en una activitat indigna i de persones en què no es pot confiar. Per això és tan important que estiguem amatents en la fiscalització de la tasca del govern d’Àngel Ros, apuntalat per l’espanyolisme de dretes que representen els grups de C’s i PP. Que, per cert, de forma prou vehement ajuden l’alcalde de Lleida i les seues regidores i regidors a mantenir el franquisme als noms dels nostres carrers. Des d’una oposició ben plural, haurem d’exercir un major grau de fiscalització i de denúncia tant com calgui, per fer una Paeria que ofereixi, malgrat tot, millors serveis a la ciutadania. Per contribuir a unes més bones condicions de vida de tota la gent de Lleida. La que està en dificultats i la que no ho passa tan malament. Més enllà de bones paraules i postureig. Cosa que, òbviament, passa per aconseguir que els serveis públics municipals millorin. Per això insistirem fins a l’extenuació que es desencalli la situació de la concessió d’aparcaments. Que, vista la indefinició, s’ha convertit fins i tot en una qüestió de drets laborals: la plantilla del servei té dret a saber quines són les seues perspectives de futur. I tota la gent de Lleida tenim dret a una ciutat on l’especulació no posi en perill l’activitat comercial, l’ocupació i el teixit empresarial local. On les concessions a interessos privats no xoquin amb l’interès públic. On les contractacions públiques es facin sense cap dubte sobre la seua legalitat. On tothom tingui el mateix tracte per part del govern municipal. On es compleixin els compromisos i es bandegi l’engany. Per tot plegat, ens esforçarem perquè aquest nou any la transparència sigui menys una aparença i més una realitat. D’aquí a unes setmanes assumirem la presidència de la Comissió de la transparència i, tot i ser conscients que no ho tindrem més fàcil que les anteriors presidències, ens escarrassarem a vèncer aquesta resistència de l’equip socialista i el seu personal de confiança al canvi perquè les actuacions municipals es facin en termes de màxima transparència. I no només quant a processos interns del govern i d’accés a la informació. Transparència és també bon govern: garantia de qualitat de serveis i funcionament municipals i d’equitat i tracte just, en base als principis ètics i les bones pràctiques que han de regir les actuacions del govern i els alts càrrecs de l’Administració. I vist el pa que s’hi dóna, se’ns gira feina, amb això dels principis ètics i les bones pràctiques. Feina que farem de bon grat.