Ser un petit empresari és un petit miracle

Mai he sigut empresari. Sempre he treballat per compte aliè; malgrat que la meva família sí que ho és, des de fa molts anys. Però, fa unes setmanes, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una jornada organitzada pels Joves Empresaris de Pimec Lleida, al Rectorat de la Universitat, i una vegada escoltades totes les ponències i algunes intervencions de joves emprenedors que hi havia al públic, de sobte em va sortir l’ànima empresarial que tinc des de fa molts anys amagada molt endins.

Em va agradar molt que el lema de la Pimec sigui “Transparència, humilitat, honestedat i ètica”. Em va sorprendre que a la sala hi hagués molts joves empresaris amb molta motivació, il·lusió i vocació empresarial, i que en tot moment van demostrar una gran maduresa. Del que van dir els ponents, m’agradaria fer algunes reflexions:

a) L’empresari ha de tenir cultura de fracàs. Totes les persones hauríem de tenir un currículum de tots els fracassos que hem tingut a la vida, en el qual s’analitzessin, de forma constructiva, els motius dels mateixos i saber verbalitzar-los. Perquè del fracàs se n’aprèn. La paraula fracàs existeix en el diccionari, però una cosa és tenir fracassos i una altra és ser un fracassat. Fracassar no és una cosa bona ni desitjable, però a vegades és requisit necessari o condició prèvia per a l’èxit”. Ens hem de treure la por de fracassar i de caure en l’error (hi ha una màxima xinesa que diu que un error que no es rectifica, és un segon error). La diferència entre l’error i el fracàs és la dimensió. Però també és veritat que hem de ser prudents en la utilització de recursos, saber quins riscos som capaços d’assumir i respectar la màxima de l’emprenedor àgil, que ja he repetit algunes vegades: “fracassa ràpid, fracassa aviat i sobretot fracassa barat”. I si t’equivoques, equivoca’t ràpid i equivoca’t barat. Però el fracàs no ens pot paralitzar, perquè al final únicament ens penedim d’allò que no hem fet. Per mi, el fracàs no ha de ser el final d’una idea o d’una etapa sinó el començament per a la creació o vertebració d’un gran projecte empresarial. A vegades en el món empresarial es té por del fracàs, del ridícul i de l’error. S’oblida fàcilment que l’error es pot convertir en un instrument d’aprenentatge. Que l’error ajuda a reflexionar i analitzar. Que es pot errar però això no significa que fracassaràs. Que l’èxit és més perillós que el fracàs, perquè un empresari pot relaxar-se. Tenir enveja és molt dolent, perquè d’alguna manera estàs reconeixent el teu propi fracàs. En aquest país, per desgràcia, no es perdona mai l’èxit i encara menys el fracàs, malgrat que un empresari que ha fracassat significa que s’avança al futur. Però hem de saber que el fracàs i l’error són paraules que són consubstancials i van inseparablement unides a la vida empresarial.

b) L’empresari ha d’actuar sempre amb humilitat, comptar amb una gran capacitat d’escoltar i ser capaç d’opinar sense necessitat d’imposar. Si un empresari pensa que ja ho sap tot, és quan ve la caiguda. S’ha de saber escoltar i comprendre l’altra part. Hem de saber demanar ajuda quan calgui, perquè no ho podem saber tot. Has de preguntar. S’ha d’aprendre. Tenim por de preguntar, sabent sempre que preguntar és barat i que reparar és car. L’humiliat ha d’anar unida a l’ambició, que és la possibilitat de prendre les pròpies decisions.

c) L’empresari ha de ser innovador. És un procés associat al canvi. La innovació significa obertura mental respecte als que pensen de forma diferent.

d) Estem en la quarta revolució industrial (Revolució 4.0). La de la transformació digital. Cal un canvi cultural en les empreses per potenciar i impulsar una cultura que pugui afavorir el procés de transformació digital. Transformació digital sí, però la llista de preocupacions de l’empresari ha d’estar encapçalada pels clients (que són la pedra angular del negoci), sense oblidar que ells són el millor finançament, ja que paguen pel teu servei. Un bon negoci no necessita inversors, necessita clients, que són, al cap i a la fi, els destinataris dels nostres serveis i productes. Una empresa sense clients és una empresa morta. Per tant, tot ha d’anar dirigit a l’atenció del client.

e) Els treballadors. El valor diferencial de les organitzacions no seran els robots ni les intel·ligències artificials. El valor afegit són i continuaran sent les persones, els treballadors. Possiblement mai seran més productius que una màquina, un robot o un software, però sí que els treballadors hauran d’esforçar-se, preparar-se, formar-se i educar-se per continuar sent el valor diferencial de les empreses, aportant talent, creativitat i intuïció.

f) Les empreses han de tenir un entorn laboral adequat. D’aquesta forma es contribueix a la producció i la millora del rendiment dels treballadors.

g) Treballar en equip. Quan es treballa en equip, s’uneixen les aptituds, competències, capacitats i talents dels treballadors, es potencien els seus esforços, es disminueix el temps invertit en les seves tasques i s’incrementa l’eficàcia dels resultats.

h) Els empresaris s’haurien d’envoltar sempre dels professionals més intel·ligents i amb més capacitat que ells mateixos. Un projecte no es crea sol, requereix l’esforç de moltes persones amb una gran capacitat.

Les petites i mitjanes empreses representen el 99,9% del teixit productiu i generen el 67% d’ocupació empresarial. Tenim un model econòmic a Espanya que ha estat sempre fonamentat principalment en el turisme, els serveis i el sistema immobiliari. Per què no apostem també per la industrialització i la creació d’empreses? Les pimes són el motor del progrés. Per tant, els governs haurien de donar un gran suport sobretot a les petites i mitjanes empreses pel que fa a la inversió a la supressió de traves burocràtiques, a una més baixa fiscalitat, al tema de la morositat, a les quotes dels autònoms, etc. Finalment demanaria a la societat un canvi de mentalitat i evitar tot tipus de prejudicis negatius respecte als empresaris; demanaria més respecte i consideració, reconeixent el paper fonamental i central que té la figura de l’empresari en la societat. Perquè són persones que arrisquen i creen llocs de treball i per tant ocupació. Sense oblidar que l’ocupació porta riquesa, i aquesta cohesió i benestar social. Cal fer de la teva passió la teva professió. Darrere de cada projecte empresarial sempre hi ha una persona, la seva història i el seu gran somni. La societat no pot enterrar el somni d’aquests joves que es volen dedicar al món empresarial.