L’aigua no té color

Incolora, aquesta és una de les més importants propietats que té l’aigua, sobretot quan aquesta és bona per boca, és bona per l’ús domèstic de les llars dels nostres pobles. Sense colorants ni conservants, és l’eslògan més repetit per autentificar que no hi hagut manipulació quan parlem bàsicament d’aliments o de recursos de primera necessitat.

Fa força anys que uns determinats pobles de les comarques de la Segarra, l’Anoia, l’Urgell i la Conca de Barberà no disposem de suficient aigua, o que aquesta no és potable per abastir els nostres respectius municipis. Concretament a Santa Coloma de Queralt, el problema és la potabilitat de l’aigua, arran de l’increment en els estàndards de qualitat exigits per la Unió Europea, i que va comportar no ser apta per al consum humà.

El que va començar fa uns 12 anys sent una preocupació, s’ha convertit, al llarg del temps, en indignació, davant d’un fet tan inadmissible que passi en ple segle XXI, com de la palesa incapacitat o falta de voluntat de posar-hi remei tot i el temps transcorregut.

Des de l’any 2008, quan l’ACA construeix la potabilitzadora de Ratera (Plans de Sió), per tal de fer realitat el subministrament a tots aquests municipis deficitaris d’aigua a través de l’abastament del canal Segarra-Garrigues, tots els intents posteriors emprats per trobar un projecte capaç i viable per tal de corregir aquest dèficit tan primari no han tingut bon final. Així doncs, després de tots els entrebancs viscuts aquests darrers anys, ara ens trobem davant de l’últim projecte redactat per l’ACA durant l’any 2015 i que després de diverses reunions i àrdues negociacions al llarg de tot aquest passat 2016, sembla que, per fi, es pugui posar el punt final a tanta desidiosa realitat. Sembla. Perquè l’última paraula encara no està dita i alguna nuvolada s’estén per l’horitzó. Sincerament crec que estem davant d’un projecte que de cap manera no podem menysprear. Al meu entendre, des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, potser per primera vegada, s’aposta fort per aquesta actuació, s’hi destinen recursos impensables uns mesos enrere i s’hi impliquen econòmicament les diputacions dels territoris afectats. Es fa un reconeixement explícit i quantificat de les infraestructures que s’han portat a terme des del Consell Comarcal de la Segarra i es fa una proposta de governança ponderada en funció dels cabals de disseny i consum. Tinguem en compte que parlem d’un projecte valorat globalment en 21.100.000 €, dels quals més d’un 70% està subvencionat.

I ara, què? Un petit grup de pobles afectats no es volen acollir al projecte i el faran trontollar....? En base a què? Hem de ser la gent, els pobles del mateix territori els que no ens posem d’acord? Són tan importants les reivindicacions com per fer anar en orris, una vegada més, un projecte de tanta envergadura i tan vital per a les nostres contrades? Incolora ha de ser l’aigua. No vulguem tenyir de cap color polític un bé tan preuat. No s’ho val. El temps jutjarà la nostra incapacitat. És massa important el que ens hi juguem. Ni colorants ni conservants, com diu l’etiquetatge. Ni colorant partidista ni conservació de prebendes. El bé comú ha de surar per sobre de qualsevol altra prioritat. I la solidaritat, també.