Gestionar dejeccions amb visió de futur i de país

Preservar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies a la vegada que garantim la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català és un dels reptes del país. Des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació treballem, des del primer dia d’aquesta legislatura, per assolir aquest objectiu, i ho fem conjuntament amb el sector i tots els agents implicats.

L’estratègia integral per a la gestió de dejeccions ramaderes i la fertilització orgànica d’excel·lència és el nou model que estem impulsant des del Departament d’Agricultura; un model que ens ha de permetre ser econòmicament i ambientalment sostenibles, alhora que fem un ús el màxim d’eficient dels recursos dins del mateix sector agroramader. Això que anomenem economia circular, aplicada al sector agrari, que ha de fer que les dejeccions ramaderes no es vegin com un contaminant sinó com l’adob orgànic i el recurs ric i essencial per a l’agricultura que són.

La ramaderia aporta el 63,5% de la Producció Final Agrària de Catalunya, amb més de 20.000 explotacions arrelades arreu del territori i dóna vida a una indústria alimentària que ocupa més de 75.000 persones. Ens trobem davant d’un sector de gran importància per al país, tant des del punt de vista socioeconòmic, com des del punt de vista estratègic per a la producció d’aliments.

I aquest motor socioeconòmic ha d’assumir el repte de la sostenibilitat ambiental, un repte que fa anys que està sobre la taula, però fins ara no havíem avançat o ho havíem fet molt lentament i sense tenir un model clar. Tenim un mapa creixent de zones vulnerables i aqüífers amb excés de nitrats; patim un dèficit de gestió i de control de les dejeccions i en l’eficiència de la fertilització dels conreus, i tenim un parc de plantes de tractament d’excedents de dejeccions amb cogeneració, una tecnologia de difícil viabilitat a partir del canvi del marc regulador de l’Estat.

Des del primer moment, hem entomat aquest repte amb el ferm compromís de donar tot el protagonisme que mereix al sector a l’hora d’impulsar un model de gestió de dejeccions ramaderes que asseguri aquesta sostenibilitat ambiental i socioeconòmica. Per això hem reprès i reorientat el nou decret de dejeccions i el marc regulador de la fertilització a Catalunya, amb una visió integral i dins d’un model a llarg termini.

El fet de tirar endavant el nou model no està exempt de tensions. Hem debatut durant mesos amb els representants sectorials per assolir un consens suficientment ampli per al nou Decret, i el resultat ha estat que, per primer cop, el sector ha elaborat un posicionament conjunt amb propostes que, en gran mesura, s’incorporaran com a millora al nou marc normatiu. Tampoc no serà senzill implantar noves mesures, com el control per GPS de l’aplicació de dejeccions als camps o la declaració anual de gestió i fertilització, la utilització de conductímetres o els sistemes d’aplicació uniforme de purins. Per això, ja en els pressupostos del 2017 hem previst línies d’ajut i suport per estendre noves tecnologies i bones pràctiques al sector.

Paral·lelament, hem promogut la creació d’un grup d’experts en sistemes de tractament que està elaborant propostes de futur, tenint en compte tots els avenços tecnològics, per millorar la gestió a les explotacions ramaderes, per avançar en la fertilització d’excel·lència dels camps i per assolir plantes amb sistemes de tractament d’excedents de dejeccions viables i eficients dins del marc agrari. I quan parlem de marc agrari volem dir que utilitzin els recursos i subproductes procedents de l’agricultura, la ramaderia, la pesca, els boscos i la cadena alimentària, principalment.

Necessitem, com a país, invertir en plantes amb sistemes viables i sostenibles de tractament d’excedents de dejeccions, preferiblement dins d’aquest marc agrari. Això implica que hem de poder fer una transició de les plantes de cogeneració cap a d’altres models. Des del DARP, s’ha acompanyat i donat suport, amb 3,2 milions d’euros, als ramaders que van quedar afectats, el febrer de 2014, pel tancament de les sis plantes del país (que podien arribar a tractar un 5% dels purins generats al país) per trobar solucions immediates al tractament de les dejeccions. A més, hem demanat al Ministeri que es revisi el reglament estatal que nega el dret a prima a les plantes amb més de 15 anys, que discrimina principalment les plantes de cogeneració catalanes.

En el cas concret de Tracjusa, cal valorar molt positivament que els mateixos ramaders hagin buscat la viabilitat a la planta de cogeneració durant aquests anys per poder amortitzar la planta existent sense dependre de primes o subvencions. Fruit d’aquest treball de recerca, els ramaders de Tracjusa s’han decantat finalment per utilitzar CDR (combustible derivat de residus urbans) com a substitutiu del gas natural. És una opció que pot arribar a complir tots els requisits tècnics i legals que demana l’administració, tot i que no encaixa plenament amb el model d’economia circular en el marc agrari que impulsem des del DARP i que ha estat avalat al Parlament. Per això, continuem treballant, amb experts i amb el sector, per trobar les opcions que ajudin les plantes de tractament de purins a fer la transició cap aquest model d’economia circular.

Estem davant un repte de país, que implica prendre decisions ara però pensant sobretot en el mitjà i llarg termini, per assegurar la sostenibilitat socioeconòmica i ambiental del sector agrari i del conjunt del territori.