Com podem augmentar el consum de fruita?

Fa pocs dies hem conegut que ha caigut el consum de la fruita fresca a les llars el 2016, arran de la publicació de l’Informe del Consum de l’Alimentació a Espanya del Ministeri d’Agricultura.

D’entrada, la dada no és positiva, però en analitzar els últims 12 anys observem que el consum de fruita fresca a Espanya es va anar incrementant any rere any, i a partir del 2012 ha tornat a caure. Ara bé, el volum total consumit a Espanya en aquest període oscil·la dels 3,9 milions de tones el 2004 als 4,7 milions de tones el 2012 i cau fins als 4,3 milions de tones el 2016.

Si analitzem el consum per càpita al llarg d’aquests 12 anys veurem que s’ha passat del mínim del 2006 de 92,71 kg per càpita als 99,54 kg per càpita del 2016, essent l’any 2012 quan es va arribar al màxim de 103,78 kg per càpita. En definitiva, a la darrera dècada s’ha estancat el consum de fruita a les llars espanyoles entre els 4 i els 4,5 milions de tones, i el consum per càpita s’ha incrementat en uns 7 kg per persona i any.

Tenint presents els beneficis en salut i qualitat de vida que ens proporciona una ingesta mínima de fruita al dia, recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), juntament amb verdura, en 400 grams o 5 racions, la disminució del consum a partir del 2012 cal que ens faci reflexionar i començar a actuar. A més, cap dels tres principals conreus que tenim a Catalunya, que per volum de producció són el préssec i la nectarina, la poma i la pera, està entre les tres fruites més consumides a Espanya, que són taronges i mandarines, melons i síndries i plàtans (el 2014 van representar el 26,4%, 16,7% i 10,8% del consum de fruita fresca).

D’altra banda, les darreres dades de la Comissió Europea indiquen un retrocés en el consum de fruita fresca a Europa del 9,4% el 2010 respecte a la mitjana 2005-2009, i països com Alemanya o Holanda, d’especial interès per a les nostres exportacions (Alemanya és on més préssec i nectarina exportem i el cinquè en pera), no arriben a la ingesta mínima de 400 grams recomanada per l’OMS. El retrocés del consum a Europa és especialment preocupant per a la nostra fruita de pinyol, atès que en som uns grans exportadors: Espanya exporta més del 80% del préssec i la nectarina que produeix. Cal plantejar-se com és possible que un producte especialment saludable, base de la dieta mediterrània i amb promocions específiques en l’àmbit comunitari, tingui aquests problemes de consum.

El sector productor, dins de les seves possibilitats i a través campanyes com la de cinc peces al dia promoguda per diferents entitats, i el Departament, que aprofita els fons comunitaris per fer promoció a les escoles, ja intenten incentivar el consum de la fruita fresca. Però no és suficient. A més, campanyes genèriques com aquestes no garanteixen que la promoció sigui per a la fruita que produïm a aquí (a diferència de la campanya Disfruita-la d’Unió de Pagesos a les escoles).

A Unió de Pagesos considerem que el sector productor pot fer un pas més per recuperar el consum de fruita, tant intern com extern, per exemple sent més curosos a l’hora de collir i regulant penetromies (que mesura la fermesa de la fruita) i nivells de sucres, en funció de les varietats i destí de la fruita (intern o extern). En fruita de pinyol, també caldria diferenciar les varietats dolces de les àcides en el punt de venda, tal com han demostrat Afrucat i Plusfresc que funciona per incrementar el consum. Però això ja no depèn només del productor. Disposar de la circumscripció econòmica de la fruita a Catalunya també permetria establir unes condicions de fermesa i sucres que fessin més apetitosa la nostra fruita al consumidor i poder-ne incrementar el consum.